Publicitat
Publicitat

Psicodèlia folk al C.A.T.

Pau Riba, la 'donya', el gripau I el miracle de la guitarra paridora

El nét gamberro de Carles Riba

Hi va haver un temps que Catalunya podia haver estat un país normal: fins a l'any 1937, quan funcionaven la idiosincràsia i l'humor de Francesc Pujols. Hi ha un altre moment: fins al 1981, quan la Movida Madrileña -i el cop d'estat- va esborrar el focus irradiador cultural català -i andalús- i es va enterrar la naturalitat amb què s'havia acceptat Pau Riba, Sisa o l'Elèctrica Dharma a tot Espanya. Trenta anys després, al C.A.T. hi feia dijous olor de maria, el Flowers es passejava entre la gent i Enric Casasses donava el toc d'inici al crit de "benvinguts, butxaques i telèfons" a la festa dels 40 anys de la publicació del disc de Riba Jo, la donya i el gripau. Alguna cosa ha perviscut sempre d'aquell retrat bucòlic que el nét gamberro de Carles Riba va dedicar a la Mercè Pastor, la Pastora, i al gripau Pauet Riba, que ara fa ballar mig país.

Homenatge a una generació

Riba, que va fer una prèvia fa pocs dies a l'Heliogàbal, es va voler regalar una festa amb els molts amics músics que encara té però el primer record va ser per als que no hi són d'una dura generació, des de la mateixa donya a Pau Malvido/Maragall (mentre el seu germà Pasqual s'ho mirava des del fons de la sala). El repertori era clar, el del disc, començant per aquella La lluna, la pruna que "son pare la pega i sa mare també". Riba, sempre políticament incorrecte. Però a l'escenari van començar a aparèixer molins d'aspes fetes amb guitarres a La vella del fons del pou, guitarres que són auscultades a Ora Catalina i un fantàstic part d'un guitarró a Mesquinet.

Pla, Comelade, Pauet i companyia

Els convidats al Centre Artesà Tradicionàrius van estar discrets: el ciborg Neil Harbisson li va treure els colors a Albert Pla i Pascal Comelade va ajudar a repartir Llàgrimes i petons (es pot cantar cosa més dolça que "llàgrimes i petons, la mel als matons, oh donya meva"?) Però la festa no era del Pau sinó del Pauet, que va encapçalar la troupe de germans (inclòs el petit Llull) per recuperar la Mixeires que van versionar al segon disc de Pastora, quan son pare encara els donava un cop de mà. El cap de família li va tornar el regal tocant als bisos Traw'k'traw, el tema escrit pel Pauet i cantat pel Pau al disc compartit Cosmossoma. I la nit es va esllanguir, com un part natural idíl·lic fins Al matí just a trenc d'alba.

Més continguts de