‘Purga’: un confús melodrama polític i rural
BarcelonaCada país té la seva història de patiments. Els penúltims dies tràgics a Estònia van ser conseqüència de la repressió soviètica. L’autora finesa Sofi Oksanen els va documentar en el que primer va ser una obra de teatre i seguidament una novel·la traduïda a molts idiomes. La narració transita entre els anys cinquanta i els noranta en una casa d’un poble petit i té com a protagonista una dona, l’Aliide, interpretada brillantment per dues actrius. Sota la dona vella gairebé no reconeixem una Carme Elias superba en l’expressió del dolor enquistat a l’ànima com un corc a la fusta. Magnífica Maria Molins com la jove Aliide enfrontada a decisions terribles per sobreviure i víctima d’un amor impossible.
El conflicte comença amb l’arribada d’una prostituta que fuig dels seus explotadors i arriba a la casa pairal el 1992. Amb ella esclata la memòria i es reviu la terrible por d’una vida de supervivència extrema. L’obra és una denúncia de l’ordre soviètic i de la seva violència física i psíquica sobre les dones, però també de la permanència de l’explotació femenina en la democràcia després del desmembrament de l’URSS. Una denúncia expressada en el crit sord de l’Aliide, obligada a sacrificar fins i tot la seva germana i marcada per a tota la vida.
Purga és un dens melodrama polític i rural gens fàcil de transportar a l’escenari, tant pel desconeixement del context històric i els seus referents com per l’estructura formal d’una funció que viatja alternativament d’uns anys a uns altres. Aquestes dificultats es manifesten per desgràcia en la posada en escena d’un Ramon Simó que s’allunya de l’alt nivell d’exigència al qual ens té acostumats i de l’acurada direcció d’actors que mostra habitualment. La funció exhibeix una certa confusió narrativa, sobretot la primera mitja hora, i genera dubtes sobre qüestions importants, com el final de l’obra. Malgrat que es tracta d’un espectacle ben fet, el text, entenc, demanava un cert distanciament per resultar més contundent i profund.
