Publicitat
Publicitat

DE TAPES

Quatre-cents anys abans del 'Concordia'

Qui narrarà, d'aquí quatre-cents anys, la veritat del naufragi del Concordia ? Els periodistes maldem per establir els fets -el capità era valent o va fugir primer, amb les rates?- però són els escriptors qui, al cap dels anys, acaben establint la veritat moral. Los náufragos del 'Batavia' explica l'enfonsament d'aquest vaixell de la Companyia Holandesa de les Índies Orientals, a principis de juny del 1629. I, sobretot, narra l'horror al qual es van veure abocats els supervivents de la mà d'un exapotecari perseguit per la justícia, que va poder actuar amb impunitat mentre el capità buscava ajuda.

El quadre que il·lustra la portada el va pintar, vora el 1680, Willem van de Velde, el jove (1633-1707) pintor holandès especialitzat en escenes marítimes gràcies al patrocini del rei anglès Carles II, que li pagava un salari de 100 lliures a canvi de ser un dels artistes de la seva cort. L'escena és dantesca i guanya en detalls quan se la mira amb deteniment: no és obvi que hi ha homes enfilats encara als pals. I la portada retalla una part fonamental del quadre: una petita embarcació està allunyant-se del desastre. La pregunta és inevitable. Ho fa per anar a cercar socors, o bé es tracta simplement de salvar la pròpia pell? Potser si mirem el quadre una estona suficient, podrem distingir, entre aquests navegants fugissers, la cara intrigant i eterna del capità del Concordia .

Més continguts de