Que la fi del món ens enxampi ballant
PERALADA.Reconforta que Serrat i Sabina encara trepitgin escenaris i ens regalin concerts. Han perdut veu a mesura que guanyaven xacres, d'acord, però els amics que em volen fer creure que estan acabats ho diuen per raons ideològiques o per elitisme o perquè no hi han combregat mai. Aquests dos pàjarus han parit algunes de les millors cançons del món mundial, i només per això els estaria eternament agraïda. Quan repassen i comparteixen peces de les dues trajectòries, fan pessigolles a la meva biografia sentimental. A més, que se'ns jubilin els referents ens mata una mica, i ja ens vagarà d'estar morts. Amb l'adéu del de Verges en tinc prou i de sobres, jo. (Sí, de debò: és ben compatible ser fan de Sabina i Serrat i tenir Lluís Llach com a mite de capçalera).
El concertàs, que suposa l'estrena catalana de la gira i el tret de sortida del festival, té una durada de tres hores sense pausa. Ho anuncien just abans que comenci l'espectacle. Podrien haver-ho dit amb prou temps perquè els assistents corréssim cap al lavabo. Al final durarà quaranta minuts menys dels previstos, perquè Joaquín Sabina no es trobarà gaire fi després d'haver ballat i saltat i d'haver-se erigit en un Fred Astaire d'estar per casa.
Les metàfores marines no les fan anar només els polítics. El segon disc conjunt d'aquest parell, La orquesta del Titanic , parla d'uns músics que toquen mentre el vaixell s'enfonsa. I aquí tenim dos pardals granadets (Serrat té 68 anys, Sabina 63) que ens empenyen a cantar, riure i picar de mans com si la crisi no existís, o justament perquè la crisi existeix. Que el fin del mundo te pille bailando , diu un vers de Sabina: ja és això. Tanta dosi de bon rotllo hauria de ser de consum obligatori. Però, ai, les bones entrades de platea costen dos-cents euros. Dos-cents.
El duo s'adreça al públic seguint un guió efectiu que frega l'acudit fàcil o masclista o barroer. "Per tocar el cul a les noies jo els cantava cançons de Serrat", confessa Sabina. "Mai no he fet servir una cançó del Sabina per tocar el cul a una dona", replica el Nano. Sabina es fica amb la mida de la cosa del col·lega, i Serrat contraataca: "Cap de les dones de Sabina s'ha queixat mai dels meus atributs". Brometes prescindibles que els perdonem quan canten Y sin embargo , Helena , 19 días y 500 noches , Mediterráneo , Más de cien mentiras , Paraules d'amor o l'oportuníssima Algo personal . Tot sona de conya, gràcies en part als deu músics que els acompanyen.
"De petit era de la Nova Cançó castellana però em van expulsar per cantar en català, i em vaig exiliar a Londres". Ho explica Sabina en la llengua de l'Empordà abans d'interpretar també en català Dolent de mena . El del Poble-sec exagera la mala salut del company: "Està fotut, no sé quant pot durar. Tenim gira fins al desembre, i si ell la palma ja em diran què foto, tal com està tot".
Al principi, Sabina ens ha animat a la desobediència civil: "Jo de vostès no apagaria el mòbil, facin fotos i enviïn-les als amics perquè vegin què s'han perdut". Li faig cas però em continc a l'hora d'enviar les fotos: els amics puristes em retirarien la paraula, si les rebessin.
