Publicitat
Publicitat

A la Ciutat

L'invent més inexplicable de tots és el dels bancs públics individuals i aïllats

Que hi segui l'alcalde

Si sou tranquils de mena potser sabeu obrir un tetrabric de llet i omplir un got sense vessar-ne ni una gota. Jo no. No sé si tallo massa o massa poc la cantonada, o si em precipito quan l'aboco, però per a mi els tetrabric són un invent nefast, de manera que sempre que fan la seva glopada sobre la taula, penso en l'enginyer que se'ls va inventar. El veig en el moment de presentar l'invent, i veig els seus caps provant-lo. És evident que la taula els va quedar ben bruta, però l'invent va ser aprovat. A mi em sembla inaudit. Com em sembla inaudit que passés cap prova el disseny de tantes bosses de patates fregides -no totes- que intentes obrir i no cedeixen fins que, de cop, exploten en una gran alegria de patates al vol.

A Ripoll, el pont de la N-152 passa un pont, relativament nou, que canvia tres o quatre vegades de rasant. Suposo que mentre el feien van cedir els fonaments. És un bunyol. En aquest cas penso en l'enginyer que el va fer i en els seus fills. M'imagino que el primer dia que hi passaven no es va poder estar de dir: Aquest pont l'ha fet el pare. I els nens van callar, prudents, i van pensar: Ostres, no li ha sortit gaire bé.

Però l'invent que em resulta més inexplicable de tots que algú aprovi, i en tants pobles i ciutats, i tantes vegades, és el dels bancs individuals aïllats, separats deu o quinze metres d'altres seients individuals també aïllats. Podeu contemplar aquest disbarat, aquestes escultures a la solitud humana, en parcs i places de tot el país, especialment si aquests municipis tenen pretensions de disseny i modernitat.

Em sorprèn que tants alcaldes i alcaldesses hagin aprovat la idea d'encastar en el ciment municipal una cadira solitària. Aquesta modalitat de seient potser tindria algun sentit en un racó ombrívol, on algú volgués estar tranquil per llegir una estona. Però sovint els planten al sol, al bell mig de la terra erma. Són perquè no hi puguin dormir els sense sostre, que fan lleig?

N'he parlat amb alguns alcaldes, i es fan l'orni. ¿L'alcalde de Barcelona té alguna explicació de les seves, amb aquest to de professor d'EGB amb què se'ns adreça, per a les cadires solitàries dels parcs, més pròpies d'un càstig escolar que no pas d'un parc públic? I el candidat convergent, els posarà companyia, si guanya?

Més continguts de