Qüestionant el tabú de l'incest

BarcelonaEn el panorama català del còmic, Maria Llovet (Barcelona, 1982) representa una anomalia francament estimulant. Una autora amb un dibuix tan influït per la sensualitat de Guido Crepax com pel grafisme del manga o el traç inacabat de Frank Miller. Firma al Saló del Còmic i al Saló del Manga, publica la seva obra a França però també prepara una sèrie per al mercat americà. Connectar aquesta condició de rara avis amb les temàtiques del seu treball no és gens difícil. “Sóc una persona rara -reconeix-. No connecto amb la majoria de la gent que conec. Em costa molt seguir les normes i això fa que les tingui molt presents. I segurament això es trasllada a la meva obra d’alguna manera”.

Llovet va debutar el 2011 amb Eros / Psique (Norma Editorial), una història d’amor adolescent amb tocs fantàstics ambientada en un peculiar internat femení que arribaria a guanyar l’International Manga Award. Ara publica Insecto (Norma Editorial), el seu quart treball, que explora l’atracció incontrolable i prohibida que experimenten dos germans adolescents, la Lea i el Lucas. Una forma perfecta de parlar del seu tema favorit: el conflicte entre els desitjos individuals i les convencions socials. “El tabú i la transmissió dels valors socials, en general, m’interessa molt -explica-. En el cas de l’incest, em sorprèn molt el rebuig que encara provoca avui dia. En documentar-me per fer el còmic vaig descobrir que a molts països encara es castiga amb penes de presó, tot i que estem parlant de relacions amb consentiment de les dues parts”.

Un debat pendent

Tot i que abordar la problemàtica no era l’objectiu principal de Llovet amb el còmic, la dibuixant considera que la societat té un debat pendent sobre el tema de l’incest. “Les estadístiques diuen que tothom té a prop casos d’incest, però ningú en parla i això ho invisibilitza -diu-. L’estigma social encara és molt gran i la majoria de gent porta l’incest en silenci. Avui dia hi ha molta voluntat d’integrar els col·lectius LGTBI, però mentrestant marginem algunes persones pel sol fet d’haver-se enamorat”. L’incest, d’alguna manera, també serveix a Llovet per parlar del desig en la seva versió més pura, la d’algú que enfronta els seus sentiments a la lògica de l’entorn en què viu. “És un conflicte interessant perquè en realitat és molt universal, un tema recurrent en la història de la literatura -apunta-. Però també hi ha la dimensió fetitxista que té l’incest per a molta gent, un vessant que trobem en obres molt diferents, no només pornogràfiques. Tot plegat, suscita reaccions molt interessants en els lectors, fins i tot una excitació que pot arribar a ser incòmoda”.

Una altra constant en l’obra de Llovet també és el protagonisme dels joves i l’absència de la figura dels adults. A Insecto, els dos protagonistes són el Lucas, l’adolescent sensible amb un món interior tan ric com impenetrable -tampoc hi ajuda la seva dislèxia, que l’autora fa servir per camuflar el tema de l’incest en el títol- i la germana rebel que discuteix constantment amb la mare tot i que, en el fons, s’hi assembla més del que ella admetrà mai. “Tots dos se senten sols i aïllats en un moment transcendental de les seves vides perquè els adults que haurien d’estar fent-los costat en aquest moment s’han inhibit d’aquesta feina -assenyala Llovet-. Les meves històries sempre se centren en joves perquè els dubtes i la sensació d’estar perdut són molt interessants o potser també perquè en la meva generació, en el fons, som encara adolescents”. Potser perquè d’alguna manera s’hi identifica, Llovet evita castigar la transgressió del Lucas i la Lea i sancionar el seu amor, optant per un final que, tot i no tancar la història, deixa un regust més aviat lluminós. “Sempre faig finals amargs i tràgics, però en aquest cas he preferit canviar la tònica i fer un final feliç, tot i que en realitat no sabem què passarà amb els protagonistes”, confessa.

Entre el manga i el còmic europeu

El nom de Maria Llovet apareix gairebé sempre quan es parla d’autors catalans de manga, però ella es desmarca de l’etiqueta assegurant que tot i que l’explosió del manga a Catalunya va agafar-la de ple, mai ha volgut dibuixar en un estil 100% manga. “A l’Escola Joso, on vaig estudiar, hi havia un curs de manga, però jo vaig fer el d’art gràfic -diu-. No m’importa que m’encasellin en el manga, perquè és una influència molt clara en el meu dibuix, però també en tinc d’autors europeus com Guido Crepax, Enric Sió o fins i tot de Frank Miller, tot i que encara no es nota gaire. De fet, m’estic allunyant una mica de l’estil manga d’Eros/Psique per anar cap a un lloc diferent. Ara mateix estic en un punt intermedi entre el manga i el còmic europeu. Pot ser un avantatge, però també un inconvenient”.

Fins ara Llovet ha pogut anar publicant les seves històries tot i els recels dels editors per les seves temàtiques tenebroses. Porcelain (Norma, 2012) era una faula de terror gòtic ambientada en un bosc màgic, mentre que l’escenari de Heartbeat (Norma, 2015) era un institut en què una víctima de bullying descobria que el noi més popular era un assassí i se n’enamorava. Són els seus projectes personals, que compagina amb obres d’encàrrec com les il·lustracions de la guia de sexualitat juvenil Esto no es un libro de sexo , escrit per la youtuber Chusita Fashion Fever. Els editors van pensar en ella perquè els agradava la sensualitat continguda dels dibuixos de Llovet, però ella assegura que no es marca cap línia vermella a l’hora de dibuixar escenes de sexe. “Depèn de la història -diu-. En tinc de més explícits i més subtils però, de tota manera, no mostrar les coses forma part del meu estil. Sigui com sigui, l’erotisme m’agrada molt i sempre m’acompanyarà en la meva obra, perquè dibuixar noies guapes de forma sexi és una cosa que m’encanta”.