Publicitat
Publicitat

SOTA SOSPITA

Qüestions d'ímpetu

Quan fa dos anys va néixer la revista teatral Hamlet, no van ser pocs els crítics literaris, novel·listes, poetes, etc., que van expressar la seva profunda enveja davant del món teatral. Es tracta d'una revista-objecte, ben feta, molt pensada, maca, fins i tot. Pràctica i construïda des del servei a l'espectador i a la professió. Una revista que en el món de la literatura no existeix, ni de lluny, ni en català ni en castellà. Hi ha hagut molts intents, però cap de reeixit. Queden els suplements dels diaris, com aquest mateix que tenen a les mans, però res a veure amb els setmanaris o mensuals literaris que facturen les principals potències culturals. Penso en el Magazine Littéraire, Diario de Poesía, Times Literary Supplement o The New York Review of Books, autèntiques bíblies per a lletraferits i gent a qui, simplement, li agrada llegir.

Potser pensaran que el món del teatre, a Catalunya, mou més diners que el del llibre. Si és així, estan molt lluny de la realitat. El sector editorial català factura prop de 1.500 milions d'euros a l'any. I el teatral, ni una tercera part. Tanmateix, genera una sensació de presència gairebé igual, o superior, segurament per una raó: l'ímpetu, el fervor. La gent de teatre -actors, directors, gestors, periodistes, crítics, traductors, regidors...- assumeix la seva feina amb una energia que falta als novel·listes, per exemple. Els literats es queixen molt, que si no hi ha crítica, que si això, que si allò, però a l'hora de la veritat prefereixen parlotejar en un bar que no pas muntar una revista com Hamlet. Al final, tots sabem que tant si parlem de teatre com de narrativa, es belluguen quatre quartos i se'ls queden entre pocs. I en el món de la literatura, a ningú sembla interessar-li una mica de reflexió.

Més continguts de