Radicals: retallats però lliures

Barcelona.Menys dies, però més coproduccions que mai: aquesta és la jugada del Teatre Lliure per compensar l'encongiment del cicle Radicals -culpa de les retallades d'última hora- que han fet caure del cartell fins i tot els espectacles internacionals que cada any servien de cirereta del pastís. Malgrat aquest contratemps, onze espectacles dels noms més destacats de la creació contemporània poblen el cartell amb l'emblema del llamàntol: "En el territori autòcton tenim altíssima qualitat", va treure pit ahir el director del Lliure, Àlex Rigola.

El seu equip va ser l'artífex d'un cicle que des de fa cinc anys aplega els espectacles menys convencionals de l'escena, els que necessiten ser mimats: "Són els que investiguen, busquen els límits i ens redescobreixen el teatre cada dia -va elogiar Rigola-. La majoria som uns fòssils, fem un teatre que evoluciona molt lentament i hi ha una gent valenta que busca el risc de maneres molt diverses".

I la tàctica del Lliure per donar-los una empenta ha estat crear un paraigua comú i, sobretot, facilitar-ne la difusió convidant-hi programadors d'Espanya i de l'estranger. Demà engega al Lliure de Montjuïc -la seu de Gràcia, que havien reservat als espectacles estrangers, es quedarà buida- un festival que durarà només quinze dies però que acabarà, com sempre, amb el Radicals Weekend, una marató de tots els muntatge concentrats en tres dies (13, 14 i 15 de maig) per fer més fàcil la vida als gestors que tinguin contractes per oferir.

Reis, àliens i 'cowboys'

La majoria dels noms del cartell d'enguany són vells coneguts del festival. Entre les estrenes més esperades del certamen hi destaca, per exemple, el director de cine Albert Serra. Després de debutar al teatre l'any passat en aquest mateix lloc, hi torna amb Més enllà dels Alps , una obra que arrenca quan un jove poeta insulta un rei pel carrer: " Pulgarsari era més poètic, aquest espectacle és més narratiu, però no sé ben bé de què va, tot i que és el millor que he escrit mai", va deixar anar Serra, amb ganes de provocar, amagat darrere d'unes ulleres de sol. "El millor dels seus espectacles, i les seves pel·lícules és que no saps què et trobaràs, i això és important al món del teatre", va afegir Rigola.

El cicle també donarà una nova oportunitat de veure com creixen escènicament el tàndem Nao Albet- Marcel Borràs després de triomfar amb Democràcia -estan nominats als premis Max, ens recorden-. A Hamle.t. 3 discutiran sobre la possible existència de vida extraplanetària amb monòlegs, rap en alemany i escenes situades de Texas al Pol Nord.

Rodrigo Garcia elevarà el joc teatral a un duel de cowboys amb els espectadors. Allà on va, el seu espectacle sol perdre part del públic, que no pot aguantar una obra volgudament mal feta, amb mala música, mal ritme i mala interpretació -amb tots els actors conills-. Cal dir que els seus contundents discursos teatrals també tenen defensors acèrrims i premis teatrals. Més classes d'anatomia: Jordi Oriol dirigirà Home-natja , un espectacle sobre les etiquetes que ens posen els quatre ulls que ens creuem tots a la vida, i els anglesos Completely Naked proposaran al públic que participi en una acció, el fals càsting de la radical El balcó, de Jean Genet.

Reducte de nova creació

Artistes que fa anys que es mouen pels marges del teatre, com Ernesto Collado i David Espinosa, només troben refugi en aquest cicle. El Colectivo 96º hi celebrarà els deu anys de la companyia amb una comèdia sobre Fingir -el que fan els actors a dalt de l'escenari-. Al contrari, el MAD (Mutual Assured Destruction), de dos creadors que es troben per primer cop, Ferran Dordal i Àlex Serrano, es remunta a la Guerra Freda i a la partida d'escacs entre Boris Spasski i Bobby Fischer per explicar la creació i caiguda dels mites. I Babazorro portarà al Lliure un espectacle gastronòmic de miniatures apte només per a 12 espectadors en cada funció. El Radicals és el menú delicatessen dels teatrers.