Publicitat
Publicitat

Va presentar a l'Apolo 'Libre asociación', l'últim disc com a The New Raemon

Ramón Rodríguez torna a fer soroll amb la guitarra elèctrica

Ramón Rodríguez explicava que fer fa uns mesos la gira de comiat de Madee, el grup de rock amb què se'l va conèixer, no li havia vingut gaire de gust, més que res perquè el va enxampar de vacances. Però la veritat és que dimecres, en la presentació dins de la programació del Festival de Guitarra del seu últim treball com a The New Raemon, Libre asociación (2011), va semblar que Rodríguez hagués enyorat la guitarra elèctrica amb tota la seva ànima, semblava famolenc d'electricitat.

Ramón es va convertir en Raemon ja fa tres anys, quan va editar A propósito de Garfunkel (2008), un any després de l'últim disc de Madee, que quan es va separar oficialment al febrer feia gairebé dos anys que estaven en hiat. La idea de Rodríguez quan va començar amb el projecte era fer "cançonetes", com diu ell, només amb veu i guitarra acústica. Però ja des del començament la cosa va créixer, i si bé ell sí que tocava l'acústica, The New Raemon no va ser mai un cantautor, sempre l'ha acompanyat una banda. L'altra gran diferència amb el seu projecte previ era l'idioma. Així com les lletres de Madee eren en anglès, les de The New Raemon eren en castellà i, de fet, a Rodríguez li servien de banc de proves per aprendre a escriure cançons en la seva llengua (una d'elles), en un estil més descriptiu que en les de Madee.

Després de dos llargs, A propósito de Garfunkel i La dimensión desconocida (2009), i d'un parell d'EP que recollien les cançons descartades, l'aprenentatge ja estava fet, i Rodríguez tenia ganes de fer un canvi. I a Libre asociación va començar a fer servir la tècnica psicoanalítica del títol per fer les lletres, menys clares que ens els dos primers treballs, i va canviar l'acústica per l'elèctrica. Cosa que ha implicat que ara el directe de The New Raemon faci força més soroll.

De fet, l'arrencada del concert, en un Apolo gairebé ple, va ser sorollosíssima. I vibrant, en el sentit literal de la paraula. El sextet (dues guitarres elèctriques, baix, bateria, teclats i violí) va anar interpretant les cançons del nou disc amb contundència i Rodríguez va cridar amb tot l'aire dels pulmons: el Raemon que té a dins es deuria esfereir quan va pujar una octava per cantar una de les estrofes de Consciente hiperconsciente . Però va convèncer més en la faceta més moderada, amb Kill Raemon , Soñar la muerte i Algunas personas del valle .

Després de despatxar gairebé tot el nou disc, la banda va baixar de l'escenari i Rodríguez va deixar l'elèctrica. Primer la va canviar per una guitarra espanyola, per defensar sol Llenos de gracia , també del nou disc. Però després, ja amb l'acústica, va arribar el torn de les cançons dels àlbums anteriors, dels quals va repescar més o menys la meitat de cançons de cada un. Tú, Garfunkel i El saben aquel que diu van ser molt ben rebudes, però el públic també va respondre bé al nou The New Raemon, que va prometre nou disc en breu.

Més continguts de