Publicitat
Publicitat

Redman i Mehldau, un concert que val un festival

Concerts com el de Brad Mehldau i Joshua Redman valen tot un festival. I és que a tres dies de la clausura del Voll-Damm Festival Internacional de Jazz de Barcelona, el duet va deixar un esplèndid gust de boca als espectadors. Tant el pianista com el saxofonista són vells coneguts de la ciutat i, de fet, el 2008 ja van fer un concert a duo que va motivar la llarga gira que els ha dut al Teatre Coliseum. Cada vegada, però, el goig és diferent, i el que Mehldau i Redman regalen en poc menys de dues hores és més del que molts aconsegueixen oferir en tota una carrera.

Tradicions revisades

Les atmosferes creades per Mehldau comprenen les tres tradicions -la clàssica, el pop i el jazz-, però d'una manera completament interioritzada, digerida i passada pel sedàs d'una personalitat pròpia desbordant. Hi ha poc swing, és cert, i en certs aspectes el resultat és poc jazzístic, però és que el de Jacksonville va més enllà. Redman, per la seva banda, va fer gala d'un fraseig exquisit, d'una dicció clara i expressiva, d'una improvisació impecable, plena de melodia i de sentiment, en la qual cada petita nota està dient alguna cosa.

Temes propis i clàssics

I és que vint anys després, Mehldau i Redman ja no són dos joves abanderats del nou jazz dels noranta, sinó dos titans de la música contemporània. Tant és si aposten per temes propis com per clàssics aliens de diverses èpoques (Thelonius Monk, Hoagy Carmichael, Jeff Buckley, Charlie Parker), Mehldau i Redman sempre aconsegueixen que el públic faci clic i els acompanyi en el seu viatge, intens i fascinant.

Més continguts de