Publicitat
Publicitat

Art Parcours escampa l'art més compromès als carrers de Basilea

Reflexions sobre el món A la via pública

La secció Art Parcours porta als carrers de Basilea les obres de tretze artistes internacionals de renom. Una forma singular d'acostar la reflexió crítica als ciutadans des del barri de moda de Sankt Johann.

"Que marxa?", preguntava un conductor a Aleksandra Mir mentre intentava aparcar el seu antic Fiat Seicento en una zona blava de Basilea. Si l'home despistat hagués fet una segona ullada, s'hauria adonat que no era un cotxe qualsevol. Hauria vist, de fet, que una gran cicatriu en travessava la carrosseria, que la seva mida era un terç de la normal i que només tenia un seient al davant. Potser llavors hauria caigut en el fet que aquesta setmana s'ha celebrat Art Basel i que aquell vehicle no era sinó part d'Art Parcours, la secció de la fira que mostra art als carrers de la ciutat.

La 600 és fruit de la transformació del cotxe que la mateixa Mir va conduir durant els seus anys a Sicília. "Hi tenia una relació molt personal i va ser l'única cosa de la qual no em vaig poder desfer", explica l'artista sueca. Així que es va inspirar en D.S. , l'obra del mexicà Gabriel Orozco en què va reduir un Citroën DS sense que hi hagués cap senyal del seu pas pel taller de xapa. "El meu petit Fiat parla de l'aspiració de les classes pobres per tenir una vida millor perquè -diu- és evident que un Fiat mai serà un Citroën".

A la tercera edició d'Art Parcours, tretze peces d'artistes de renom internacional han tingut per escenari el barri històric de Sankt Johann. La pel·lícula Monarch, the eternal (2008), del suec Henrik Hakansson, es mostra en una estació de bombeig d'aigua del Rin; les Small modernist paintings (2005), de Rodney Graham, ocupen les parets del restaurant Zur Mägd del 1313, i Autonconstrucción (2009), d'Abraham Cruzvillegas, es projecta en una impremta del segle XV. La localització escollida per les obres reforça encara més el missatge o les sensacions que volen transmetre. És el cas de Baby Marx (2008-2012), l'espectacle de titelles del mexicà Pedro Reyes que té lloc al Philosophicum, un espai obert a discussions filosòfiques situat en un magnífic edifici renaixentista. En l'obra, dos titelles que representen Karl Marx i Adam Smith es barallen per una galeta que els serveix de metàfora per debatre sobre els sistemes econòmics oposats que van fundar. "Tots vivim un conflicte moral entre l'altruisme i un individualisme exacerbat, dos conceptes que d'alguna manera representen el socialisme i el capitalisme", explica Reyes. L'artista, que es defineix com un "home d'esquerres", assegura que Baby Marx és "un cavall de Troia" que vol obrir la porta perquè "la gent perdi la por a Marx" i descobreixi el seu pensament real.

També reflexiona sobre l'individualisme l'obra 150 people (2012), del duet cubà Los Carpinteros, situada a Predigerkiche, una de les esglésies gòtiques més antigues de Basilea. En contrast amb la majoria de temples catòlics, aquest no té bancs sinó cadires, fet que va inspirar els artistes caribenys per vestir-les amb la roba de persones fictícies de totes les edats i classes. "Malgrat que l'Església veu els creients com una massa que comparteix una fe, la gent té una relació molt individual amb l'espiritualitat," explica Lauren Kelly, la codirectora de la galeria Sean Kelly de Nova York que ven la peça per 120.000 euros.

L'obra Ring of fire (2011), del francès Claude Lévêque, se situa en un atrafegat encreuament de carrers. La caravana penjada a tres metres de terra i plena d'estels fa referències a la comunitat de romanesos gitanos que Sarkozy va expulsar de territori francès el 2010. "És una obra universal que ens parla sobre les cultures nòmades, la segregació i la convivència", diu Kamel Mennour, el director de la galeria que representa l'artista. "Lévêque col·loca la roulotte ben amunt perquè ningú els pugui tocar", conclou.

Més continguts de