Publicitat
Publicitat

Refree, la tradició oral

El barceloní Raúl Fernández, Refree , és un cantautor amb els dos peus al camp del pop costumista i nostàlgic, proper a Vainica Doble, Serrat i Sisa. I practica la tradició oral: és a dir, emprèn projectes de cançó tradicional catalana que no enregistra.

L'últim va ser l'espectacle, amb Maria Rodés, Cançons de bandolers i molt mala gent , en què van acudir al fecund imaginari de les murder ballads tradicionals catalanes: "Quan van ser dintre en l'ermita / N'hi donen cops de punyal / No sé si és punyal o sabre / Que amb la sang n'hi va brollant", van cantar al Tradicionàrius. "És indiferent que als meus discos no hi posi cap cançó tradicional, fa molt de temps que faig projectes paral·lels basats en la tradició", afirma. Per ell, exercir-la és un fet inevitable: "Te la trobes si tens un cert compromís. I no parlo pas de llengua, sinó més aviat de compromís amb la música. Cercar en les arrels és difícil però també és molt gratificant". El temps de desconnexió del pop català amb la tradició, diu, va ser perquè "sempre hi ha hagut una escena de tradició pura brutal, gent que toca música de la Vall d'Aran com fa segles, però no hi havia músics que fessin de pont entre ells i el pop". Ara, opina, el buit no és tan pronunciat. Però enveja els Estats Units, "on hi ha una tradició amb una línia molt clara que s'ajunta amb els artistes actuals. Allà són molt conscients d'on vénen".

Més continguts de