Refugiats, Chaplin i Jujol, als Premis Nacionals de Cultura

TarragonaEl modernisme va ser omnipresent ahir en la gala de lliurament dels Premis Nacionals de Cultura, que es va fer al Teatre Metropol de Tarragona, obra de Josep Maria Jujol, el gran deixeble d’Antoni Gaudí. Es va poder veure un calidoscopi visual de Ramon Casas, de qui aquest 2016 se celebra el 150è aniversari del naixement, i del tarragoní Opisso, mort fa 50 anys. Els presentadors de l’acte, Oriol Grau i Maria Molins, fins i tot van pujar en un tàndem recordant la icònica imatge de Casas i el seu amic Pere Romeu.

L’acte va servir, de fet, per reivindicar tots els homenatjats de l’any. El conseller de Cultura, Santi Vila, també va recordar el talent del compositor Enric Granados, que va morir fa un segle, i la figura de Ramon Llull, de qui aquest 2016 es commemora el 700 aniversari, i que ahir va estar molt present al teatre amb personatges d’El llibre de les bèsties inclosos. “A partir del talent i la creativitat, la cultura ens fa aspirar a la llibertat i ens relaciona amb la bellesa, i té una vinculació amb el que és ultralocal i el que és universal”, va afirmar el conseller. Carles Duarte, president del Consell Nacional de la Cultura i les Arts -l’ens que atorga els premis, dotats amb 15.000 euros cadascun-, va lamentar els efectes de la crisi i l’impacte de les noves tecnologies en la cultura, que ha provocat el tancament de llibreries i botigues de discos o la dissolució de companyies teatrals, però es va mostrar optimista amb la capacitat d’adaptació del teixit cultural: “S’han creat nous projectes per a aquesta nova societat”.

Acrobàcies i reivindicacions

Durant la gala hi va haver moments per a la reivindicació. L’últim dels guardonats i el primer estranger que rep un Premi Nacional, l’escultor israelià Dani Karavan, va tenir un record per als refugiats que estan intentant arribar a Europa i va fer una crida al govern del seu país per acabar amb l’ocupació de Palestina. Des del Centre de Documentació del Patrimoni i la Memòria Carrutxa, Adrià Aragonès va defensar “la transformació social a partir de la cultura popular” i va avisar que “la cultura oficial mira cap al nord”.

La gala va tenir el moment més espectacular quan un altre dels premiats, la companyia de circ i espectacles de carrer Los Galindos, va fer algunes de les seves acrobàcies a l’escenari. També van tenir un record per als refugiats sirians i van defensar “una cultura que no només sigui estètica sinó també plena de contingut”. Més moments de complicitat amb el públic i somriures, quan l’escriptor Enrique Vila-Matas va recordar el seu primer premi literari, quan tenia dotze anys, a l’escola: després va descobrir que havia sigut l’únic que s’hi havia presentat. També va ser premiada la companyia Antaviana, capdavanters en el camp dels efectes especials i el 3D; l’especialista en literatura medieval Lola Badia; el dibuixant satíric, escenògraf i pintor Joan J. Guillén; el Quartet Casals; l’escriptora Antònia Vicens, i l’actriu Clara Segura. “La cultura no té fronteres. És el patrimoni social de la humanitat”, va afirmar Segura, que va recordar en el seu discurs Charles Chaplin: “Pensem massa i sentim massa poc”.

El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, no va presidir finalment l’acte. En canvi, l’alcalde de la ciutat, Josep Fèlix Ballesteros, que s’havia especulat que acompanyaria el Nàstic a Pamplona en el partit de la fase d’ascens a Primera Divisió, hi va ser present. Per un dia, la cultura va poder més que el futbol.