Renoir, Picasso, Bacon i Plensa, les cares de l’art d’aquesta tardor

BarcelonaLes exposicions d’aquesta tardor tenen moltes cares i hi ha molts rostres. Des dels retrats dolços de Renoir i la serenitat dels caps de Jaume Plensa fins als personatges de Francis Bacon, alguns dels quals sembla que cridin com si els escorxessin davant la mirada atònita del pintor. En les cares que va pintar Picasso es pot percebre també el desig d’atemporalitat que ell va trobar no sols en l’art grec sinó també en les talles medievals, com es podrà veure a l’exposició del MNAC sobre el pes que el Romànic va tenir en la seva obra.

I més que rostres hi haurà cossos, i sexe, en una de les ofertes més sucoses de la programació de la tardor, la que dedicarà el CCCB a l’arquitectura com a eina de control del desig. Repassem la temporada artística que encetem amb 15 exposicions.

En vies de recuperació?

Miralda, Duchamp i el cubisme coincideixen a Barcelona

La crisi ha aprimat força les programacions dels museus públics dels últims anys, però aquesta tardor coincideixen a Barcelona tres exposicions que sembla que provin que els rigors econòmics ja no collen tant els museus. El Museu Picasso torna a rebre una exposició d’ambició internacional, Cubisme i guerra. El cristall dins la flama, que reuneix prop de 80 obres realitzades entre el 1913 i el 1919 de Picasso i també d’artistes com Juan Gris, Diego Rivera, María Blanchard, Gino Severini, Jacques Lipchitz, Henri Laurens o Henri Matisse (del 21 d’octubre al 29 de gener del 2017). El Macba inaugurarà el 20 d’octubre una mostra amb tots els projectes nord-americans d’Antoni Miralda comissariada per Vicent Todolí. Miralda. Madeinusa inclourà la reconstrucció de les seves instal·lacions més destacades, com Honeymoon, que estaran acompanyades de documents relacionats i materials preparatoris.

Amb el patrocini del BBVA, la Fundació Joan Miró obrirà el 29 d’octubre Fi de partida: Duchamp, els escacs i les avantguardes, una anàlisi del comissari i director del centre CA2M Manuel Segade sobre la importància dels escacs en l’art des de les avantguardes històriques fins al conceptual.

Però la recuperació econòmica encara és relativa: el Museu Nacional d’Art de Catalunya ha posposat la retrospectiva d’Ismael Smith, malgrat que aquesta tardor presentarà tres propostes suggerents. La més ambiciosa és Picasso i el Romànic,però també presentarà una mostra dedicada a Lluïsa Vidal, una de les poques pintores del Modernisme, en la seva línia de recuperació d’artistes que van caure en l’oblit (del 22 de setembre al gener del 2017), i una altra a les fotografies espanyoles de l’alemanya Marianne Breslauer (del 26 d’octubre al gener de 2017).

Dos genis miren enrere

Els vincles de Pablo Picasso i Francis Bacon amb la tradició

El Romànic, Velázquez, Picasso i Francis Bacon són els vèrtexs de dues exposicions que tot apunta que seran estimulants, una al MNAC i l’altra al Guggenheim de Bilbao. A la primera, Picasso i el Romànic, els grans absis i l’art sacre conviuran des del 16 de novembre fins al febrer del 2017 amb prop de 40 obres del Museu Picasso de París. L’objectiu dels comissaris, Emilia Philippot i Juan José Lahuerta, és analitzar l’impacte del Romànic en l’art de l’artista malagueny. Ho faran a partir de tres moments: l’estada a Gósol l’estiu del 1906, el tema de la crucifixió i el motiu de la calavera. Són temes tràgics, a diferència de la visita que va fer Picasso al museu el 1934, que va tenir molt ressò a la premsa.

Les pintures de Francis Bacon també són plenes de crucifixions i figures escorxades, i Picasso és un artista que plana sobre la seva trajectòria. Però potser l’obra que més va colpir Bacon va ser Retrat d’Innocenci X,de Velázquez. L’exposició que el Guggenheim de Bilbao inaugurarà el 30 de setembre parteix d’aquests dos grans mestres andalusos per treure a la llum la influència que la cultura espanyola va tenir en Bacon. S’hi podran veure 90 de les seves pintures, algunes de les quals s’han exposat en poques ocasions.

El poder del buit

La Pedrera acollirà les construccions espacials d’Oteiza

Jorge Oteiza era un gran admirador de Gaudí, i aquesta tardor les seves escultures es podran veure a la Pedrera. A més d’arrodonir la temporada barcelonina, aquesta mostra té el valor afegit de posar en diàleg la visió de l’espai de l’últim Gaudí amb la d’un dels grans escultors del segle XX. Jorge Oteiza estarà oberta del 27 de setembre al 22 de gener i repassarà totes les etapes de la trajectòria de l’escultor. També abordarà els vessants d’Oteiza vinculats a l’arquitectura, la política i l’agitació cultural.

Aquí hi ha marro, allà no

El CCCB analitza com els espais condicionen la sexualitat

¿Fins a quin punt els espais arquitectònics influeixen en la subjectivitat i els desitjos de la gent? És un tema en voga en els últims anys. El filòsof Paul B. Preciado va quedar finalista del premi Anagrama d’assaig amb Pornotopía. Arquitectura y sexualidad en ‘Playboy’ durante la guerra fría i els historiadors de l’arquitectura Beatriz Colomina i Pep Avilés van ser els comissaris de l’exposició L’arquitectura de ‘Playboy’: 1953-1979. En canvi, la directora d’exposicions del CCCB i l’arquitecta Adélaïde de Caters obren l’objectiu i comencen a analitzar com l’arquitectura controla els comportaments sexuals des de les utopies sexuals de Ledoux, Fourier i Sade. I no s’aturen amb Playboy, sinó que arriben fins als megabordells actuals. 1.000 m( 2) de desig obrirà el 25 d’octubre.

Gosar exposar Renoir

El Museu Thyssen explora el vessant més privat del pintor

No corren bons temps per a la pintura de Renoir. Mentre que està considerat un dels grans mestres de l’Impressionisme, l’any passat va sorgir als Estats Units un moviment anomenat La pintura de Renoir fot fàstic. Es van manifestar al davant del Museu de Belles Arts de Boston i van fer enfadar la besnéta de l’artista. Esperem que el moviment no es traslladi a Madrid durant l’exposició que el Museu Thyssen dedicarà al pintor: Renoir. Intimitat (del 18 d’octubre al 22de gener). El comissari de la mostra és el director artístic del centre, Guillermo Solana, i amb 75 pintures explicarà com feia servir els volums, la pinzellada i les textures per evocar intimitat quan pintava escenes amistoses, familiars i eròtiques.

Un bosc de caps de bronze

Jaume Plensa torna a exposar en una galeria barcelonina

S’acosta el dia que la Carmela marxi de davant el Palau de la Música. Està previst que aquest cap monumental de Jaume Plensa abandoni aquest setembre la plaça que hi ha davant del Palau, però aviat podrem tornar a veure la seva obra a la ciutat. Coincidint amb el seu 25è aniversari i set anys després l’última mostra de l’artista en una galeria, Senda presentarà el 17 de novembre Bosc blanc. En aquesta ocasió, els característics caps de l’artista són de bronze i conserven les marques del seu estat anterior com a talles de fusta. A més, estan pintats de blanc per donar-los més serenitat i dolçor.

Passió i ironia

Rauschenberg i Broodthaers arriben a Londres i Madrid

Robert Rauschenberg i Marcel Broodthaers poden ser vistos com la cara i la creu de l’art del segle XX. Representen dues maneres d’entendre l’art que no són fàcilment reconciliables. L’un va forçar tots els límits de la pintura i va barrejar l’expressionisme i el pop. L’altre va qüestionar obertament què és l’art i quin és el paper d’un artista estenent la seva pràctica al terreny de la poesia i el cinema. L’un, passió i l’artista vist gairebé com un xaman. L’altre, un artista que també és un sofisticat intel·lectual. Amb tot, hi ha prou lloc per a tots dos durant aquesta temporada. La Tate Modern organitza Robert Rauschenberg (a partir de l’1 de desembre). El Reina Sofia i el MoMA opten per Marcel Broodthaers (a partir del 5 d’octubre).

Màquines avantguardistes

Nova York i Amsterdam reben els ginys de Picabia i Tinguely

Les màquines van ser un dels fetitxes dels artistes de les avantguardes històriques: representaven la modernitat, la velocitat, una sensibilitat purista i desvinculada de qualsevol rastre del Romanticisme. Les màquines dadaistes de Francis Picabia es podran veure al novembre a la retrospectiva que li dedicarà el MoMA de Nova York al novembre amb el títol de Francis Picabia: Els caps són rodons perquè els nostres pensaments puguin canviar de direcció. També aquest títol és indicatiu de la diversitat de períodes de l’obra d’aquest artista, que es va establir a Barcelona entre els anys 1916 i 1917.

A Amsterdam, el museu Stedelijk repassarà com l’art cinètic va afegir nous significats a les màquines amb la gran retrospectiva Jean Tinguely. La màquina espectacle Jean Tinguely. Al creador suís el fascinaven les màquines i tot el que és efímer, i fins i tot convidava els espectadors a construir nous artefactes (de l’1 d’octubre al 5 de març del 2017).