Publicitat
Publicitat

OPINIÓ

Reptes per encarar, memòria per homenatjar

Un repte de futur.La Sala Gran del Teatre Nacional de Catalunya (obviem ara l'èxit d' Agost) ha estat des de la seva inauguració un espai problemàtic. No només pels problemes de sonoritat, sinó perquè el seu aforament i les dimensions de l'escenari demanen un tipus d'espectacles de gran format. Deu ser per això, doncs, que durant tants anys els autors catalans no han trobat lloc a la Sala Gran, llevat del mestre Josep Maria Benet i Jornet i dels clàssics com Guimerà, Sagarra, Rusiñol i Maragall. Crec que si el nivell dels autors catalans és tan potent com diem i hi ha tantes veus noves ben formades el gran repte del nou director del TNC passarà perquè algun d'aquests autors pugui sentir-se a la Sala Gran. El doctorat de la nostra dramatúrgia exigeix que el teatre que s'escriu ara pugui tenir ressò en aquest espai, tot i saber que és un repte que pot anar en contra de les estadístiques d'assistència que tant preocupen els polítics i el consell d'administració.

Imma Colomer i Pere Calders. Magnífic l'espai, el jardí del Museu Marès. Brillant Imma Colomer explicant-nos un recull de contes de Pere Calders acompanyada de Dioni Chico a l'acordió. Tot i que aquest espectacle estava dins les activitats de l'Any Sales Calders Tísner, l'actriu el va pensar ja fa temps i de mica en mica ha anat presentant-lo pel territori amb molt d'èxit. I és lògic, perquè a l'enginy i l'humor dels contes de Calders, Imma Colomer hi afegeix la seva experiència, la seva ductilitat per apropar-se a cada història amb una frescor i naturalitat que embadaleix. Extrets de Cròniques de la veritat oculta i L'honor a la deriva , la selecció inclou Incredulitat , Coses aparentment intranscendents i La fi . Ves, quan l'actriu enfrontava aquest últim conte les campanes de la catedral van tocar un autèntic arravatament que Colomer va incorporar a la narració demostrant per què és tan bona.

El Centre de Titelles de Lleida perd la mare. Julieta Agustí va morir divendres en un accident de cotxe. Ella i Joan-Andreu Vallvé van ser els fundadors del Centre de Titelles de Lleida i de la Fira de Teatre de Titelles. Aquesta parella de titellaires van apostar per la descentralització i amb molt d'esforç van convertir la capital lleidatana en centre neuràlgic de l'art dels ninots i els objectes. El seu compromís era majúscul i absolut. Els titelles queden ara una mica més orfes.

Més continguts de