Publicitat
Publicitat

EL RESCAT D'UN GRAN TÍTOL

Tusquets recupera 'Un hotel a la costa', les memòries de la britànica Nancy Johnstone

Retorn a la Tossa dels anys 30

L' any 1950, l'exuberant Ava Gardner es va passejar per la platja de Tossa de Mar, del bracet del seu col·lega James Mason i amb un seguici de tècnics i altres professionals del cinema que, liderats per Albert Lewin, aixecaven el rodatge de Pandora i l'holandès errant . Les espatlles nues i el parell d'ulls felins de la deessa americana van disparar el definitiu boom turístic del poble i van començar les bufetades per edificar a primera línia de mar. Amb el temps s'hi van construir edificis colossals, amb l'eslora d'un transatlàntic, inspirats pels mateixos aires salats que portaven els pescadors catalans de la pel·lícula de Lewin quan tornaven de la mar. Encara queda algun tossenc septuagenari que conserva un gavell de fotografies de la gran diva, mirant la posta de sol des de la balustrada del castell. Aquests homes, que no arribaven als divuit anys quan servien els còctels a l'escamot de Hollywood, han estat testimonis de la transformació de la Costa Brava.

Tossa segueix orgullosa del seu cel blau i de la brisa marina, però ha perdut molt del parentesc que tenia amb el poble que l'anglesa Nancy Johnstone va conèixer l'any 1934, quan ella i el seu marit, el periodista Archie Johnstone, van deixar Londres per muntar-hi un hotelet. En temps de la Segona República espanyola, la platja quedava unida amb els turons que fan la volta a la badia per grans extensions de vinyes i alzinedes. La parella va fer construir la seva casa d'hostes en un punt estratègic, a meitat del pujol, on el camí que baixava a la platja feia les paus amb una vista privilegiada. Es van enamorar de la regió quinze anys abans que Ava Gardner saltés les onades. Ara, l'editorial Tusquets ha editat per primer cop en català Un hotel a la costa , la crònica que Nancy Johnstone va escriure sobre els anys a Tossa.

Pau i guerra

Després de la Primera Guerra Mundial, Europa va girar els ulls cap a Espanya, l'únic paradís encara verge que conservava un estil de vida tranquil, serè i, sobretot, molt econòmic. Quan van arribar els Johnstone ja hi havia una comunitat alemanya resident -entre d'altres, el pintor Oscar Zügel, de qui es conserven un parell d'olis al Museu Muncipal, encastat entre els murs de l'antiga fortalesa-, i ja s'havien obert algunes botigues que oferien souvenirs als estrangers. Els Johnstone s'hi van instal·lar amb la mateixa simpatia de britànic acomodat amb què els Durrell exploraven Corfú a La meva família i altres animals . Els primers anys van ser daurats i les reserves plovien durant les temporades altes. Van començar acollint els seus amics i la plantilla de periodistes que treballaven amb Archie al News Chronicle , al carrer Fleet de Londres. Ben aviat, el seu hotel s'havia convertit en un vincle entre Anglaterra i la Costa Brava.

Però el curs de la història va fer que les coses no triguessin a torçar-se. L'any 36 va esclatar la Guerra Civil, i la Casa Johnstone va deixar de ser un reclam per a turistes. El poblet blanc que s'estenia, escortat per la carena, amb el petit cafè sota els plàtans i l'invariable bon temps, va començar a perdre la pau. Tot i això, Nancy Johnstone va seguir picant les tecles de la seva màquina d'escriure com havia fet des de la seva arribada. A la segona part d' Un hotel a la costa descriu com el seu adorat hotel es va transformar en una de les colònies humanitàries de la zona que es dedicaven a refugiar els fills dels exiliats de guerra. Els Johnstone van deixar de ser amfitrions del bo i millor d'Anglaterra per protegir una nova família amb trenta membres. I, quan les coses pintaven malament, van fer l'equipatge i van emigrar a Perpinyà, sense deixar ni un sol nen pel camí.

La Casa Johnstone encara existeix. És un annex de l'Hotel Don Juan, un enorme complex que connecta les diferents plantes amb escales mecàniques. Ara, aquelles vistes tan netes que abans seguien un camí de pins fins arribar al mar estan tapades pels nous edificis que voregen la costa. Sembla estrany que les mateixes platges on Pandora es va enamorar del mariner Hendrick veiessin anys abans una història tan inquietant. Nancy i Archie Johnstone van passar una temporada a Mèxic, i finalment es van separar. Ell va trencar completament amb el seu país i es va integrar a la Unió Soviètica. La pista de Nancy Johnstone es va perdre a l'Hospital Nacional de Sololá, a Guatemala, l'any 1950, després d'un tràgic accident de cotxe. Tampoc no se sap què va passar amb els trenta nens, a banda que van ser acollits en un convent de Besançon. Molts d'ells encara deuen ser vius.

Més continguts de