Reus repassa la trajectòria de Fortuny en una exposició amb 45 peces del pintor
Enguany es commemora l'Any Internacional Fortuny, coincidint amb el 175è aniversari del seu naixement. 'La vicaria', 'El col·leccionista d'estampes', 'Nen a Portici' o 'Ferrador Marroquí' són algunes de les obres que s'hi exhibiran
ReusEl Museu de Reus acollirà a partir del 26 d'abril i fins a mitjans de setembre l'exposició 'Fortuny. El mite', una mostra que resseguirà la trajectòria de Macià Fortuny (Reus, 1838 - Roma, 1874) a través de 45 peces de l'artista, des de les obres més primerenques fins a la seva darrera etapa pictòrica.
L'exposició serà la principal activitat de l'Any Internacional Fortuny, que es commemora aquest any 2013, amb motiu dels 175 anys del naixement del pintor reusenc. Comptarà amb els fons pictòrics del Museu Nacional d'Art de Catalunya (MNAC), el Museu de Montserrat, la Reial Acadèmia Catalana de les Belles Arts de Sant Jordi, l'Institut Municipal de Museus i col·leccions particulars.
'Nen a Portici' o 'Ferrador Marroquí' són algunes de les obres mestres que es podran admirar en aquesta exposició, una coproducció entre el Museu Nacional d'Art de Catalunya -principal cedent de peces- i l'Ajuntament de Reus, per mitjà de l'Institut Municipal de Museus. El MNAC cedeix 27 obres, produccions tan representatives com 'El col·leccionista d'estampes', 'La vicaria', 'Il Contino' o 'Platja africana', han deixat provisionalment la seva residència, del Palau Nacional de Montjuïc, per poder ser contemplades a la ciutat de naixement del pintor.
Els dos comissaris de la mostra són el cap del gabinet de dibuixos i gravats del MNAC, Francesc Quílez, i el professor d'Història de l'Art de la URV, Jordi Àngel Carbonell.
Fortuny, paradigma del triomf artístic
Marià Fortuny Marsal ha estat el paradigma del triomf artístic internacional. La carrera fulgurant, estroncada en el moment més creatiu i de més popularitat, va convertir la seva figura en un mite cultural que ha sobreviscut fins a l'actualitat. Pintures com 'La Vicaria', per exemple, s'han convertit en veritables icones de la cultura catalana.
L'expansió de l'orientalisme pictòric a Catalunya a la segona meitat del segle dinou és deguda principalment al pintor. Les seves composicions van tenir un gran ascendent en la percepció del món islàmic de molts artistes coetanis i van contribuir a la creació dels clixés i estereotips que es repetirien fins a la sacietat en la pintura d'aquest gènere.
Des del punt de vista cronològic, i en el marc europeu, es pot considerar a Fortuny com un dels exponents més joves i destacats de la generació de pintors que van triomfar cap a mitjans del segle XIX.
