Publicitat
Publicitat

El cantant porto-riqueny fa bandera de la llibertat sexual

Ricky Martin passeja el nou xou davant de menys gent de la prevista

A Barcelona, Ricky Martin no va poder aplegar les 15.000 persones que van acompanyar-lo en el recital al Palacio de los Deportes de Madrid que, qui sap si de forma més o menys casual, va coincidir amb el Dia Internacional de l'Orgull Gay. Després d'haver de traslladar l'actuació del Palau Sant Jordi al Sant Jordi Club, el cantant porto-riqueny va aconseguir convocar poc més de 3.000 persones en un ambient probablement menys festiu que el que havia viscut la nit anterior a Madrid.

L'espectacle, supervisat per Dago González -col·laborador de Madonna-, segurament s'hauria beneficiat d'un espai i d'un públic més generosos però, en qualsevol cas, va poder-se encabir a l'escenari del Sant Jordi Club i va fer el fet, és a dir, suplir les carències artístiques de Martin, que no és la bomba ni cantant ni ballant, però que sap com gestionar la seva connexió amb un públic cada vegada més concret.

El motiu de la gira era presentar el disc Música+Alma+Sexo (2011), el primer que treu al mercat després de la seva publicitada sortida de l'armari. De fet, tot l'espectacle semblava destinat a glossar l'alliberament sexual del seu protagonista, començant per un vídeo en el qual el porto-riqueny es desfeia d'unes cadenes imaginàries per acabar marcant paquet. Això succeïa mitja hora més tard del previst (va haver-hi algun xiulet) i va donar el tret de sortida a la part més discotequera del xou amb Será, será .

Acompanyat per una nodrida banda de músics (bateria, sintetitzadors, baix, percussió, dues guitarres elèctriques, corista i una secció de vents), Martin va poder cantar sobre una base contundent i efectiva. Un cos de set ballarins, que van interpretar coreografies molt variades al llarg del concert, van fer més interessant un escenari que Martin no acaba d'omplir només amb la seva presència escènica. La majoria d'assistents, però, semblaven tenir-ne prou amb l'atractiu físic i la simpatia de l'antic ídol adolescent i van cridar de valent quan aquest va mostrar el seu tors nu.

L'estètica de l'espectacle va fer un gir amb un Livin' la vida loca que va sonar poc convincent. La divertida coreografia, però, va ajudar a donar un aire de teatre musical a un tram del concert en què també va sonar She bangs i Shake your bon-bon . El cabaret i la música, amb més swing i amb tuba inclosa, van marcar la part més entretinguda del xou, que va evolucionar cap als aires espanyols amb María i Tu recuerdo .

Al marge d'alguns recursos fàcils com mostrar els abdominals del guitarrista o posar-se el micròfon als pantalons, Ricky Martin va donar mostres de certa ambició artística amb alguns vídeos de caire autobiogràfic en què es qüestiona temes com el color de la pell o la identitat sexual, i va posar-se seriós amb el seu missatge d'igualtat, cosa que no va privar-lo de deixar anar el seu vessant més lúdic amb un final de festa amenitzat per La copa de la vida .

Més continguts de