Publicitat
Publicitat

'Prometheus' ressuscita la franquícia i explora els fets anteriors a la primera entrega de la saga

Ridley Scott torna al món d''Alien'

El creador de Blade runner torna a la ciència-ficció. Ridley Scott ressuscita la franquícia d'Alien amb Prometheus, que amplia l'univers de la saga a partir d'una història amb una forta càrrega filosòfica.

En ple auge del reboot , el costum cada vegada més estès a Hollywood de reiniciar una franquícia amb una variació de l'esquema del film original, Ridley Scott ha optat per un camí poc habitual en el seu retorn a la saga Alien . A Prometheus , que avui arriba als cinemes, reapareix el món que vam descobrir en els primers quatre films de la sèrie ( Alien, Aliens, Alien 3 i Alien: resurrection ), però en lloc de continuar la història o explicar-la de nou, el britànic amplia la mitologia i construeix un edifici nou i ambiciós sobre la runa d'una saga que es donava per morta i enterrada.

A excepció d'un majestuós pròleg que suggereix que la creació de la vida a la Terra és obra d'una raça alienígena, els fets de Prometheus transcorren l'any 2093. És a dir, 29 anys abans que els tripulants de la nau comercial Nostromo investiguin un senyal d'auxili en el planeta LV-426 i, com passa a Alien, topin amb una nau alienígena que conté el cadàver d'un gran humanoide a la cadira del pilot, envoltat d'ous de criatures mortals. "Després que John Hurt mirés dins l'ou, la pel·lícula abandonava aquell escenari", recordava Ridley Scott a The New York Times . I afegia, sorprès, que després ningú va preguntar-li mai sobre l'ésser de la cadira del pilot. "Qui era?", es preguntava."Què el va fer aterrar allà? I per què carregava una biotecnologia tan perillosa?"

"2001 amb esteroides"

Prometheus neix amb la vocació de donar resposta a aquestes preguntes i, en el procés, se'n planteja de noves. Com ara: quin és l'origen de la vida a la Terra?, ¿és una bona idea conèixer els nostres creadors? Si Alien era bàsicament una història de supervivència, un slasher claustrofòbic que enfrontava un grup d'individus amb un monstre, Prometheus trepitja a estones un terreny gairebé filosòfic. Ridley Scott ho ratifica quan descriu la pel·lícula com " 2001 amb esteroides".

El matís hormonal és important. Després d'una primera part en què coneixem la tripulació d'una nau espacial que segueix el rastre dels teòrics enginyers de l'espècie humana, l'aterratge al planeta de destí i la descoberta d'una estació alienígena acceleren el ritme de la pel·lícula i la recondueixen cap al thriller de terror, encadenant seqüències de gran vigor visual. En l'últim acte, i com si ho hagués estat incubant, Prometheus esclata com a relat físic i extrem, una lluita brutal per sobreviure en un entorn hostil. Els paral·lelismes amb l'Alien del 1979 són inevitables: l'emergència de Rooney Mara com a nova Ripley -l'heroïna que rebutja el rol de víctima-, el doble joc de l'inquietant androide que interpreta Michael Fassbender, una escena quirúrgica tan explícita i brutal que fa mal...

Ciència-ficció rehabilitada

La gran diferència, però, és que ara el relat es visualitza exhaustivament i el fora de camp se sacrifica en pro de l'espectacularitat. Això, però, no és cap problema al costat de l'esquematisme d'alguns passatges del guió i la falta de solidesa dels secundaris. La bona notícia és que, de cara a la seqüela de Prometheus -confirmada ahir-, els productors han pres nota i no comptaran amb el guionista Damon Lindeloff ( Perdidos ), la baula més dèbil d'aquesta fascinant epopeia fantàstica que rehabilita el tan sovint maltractat gènere de la ciència-ficció.

Més continguts de