Publicitat
Publicitat

TEATRE

Rigola brilla amb una continguda i austera versió de 'Coriolà'

Els romans tenen en el general Caius Marci, Coriolà, el seu defensor més entregat. Alhora, però, l'han de témer. A la tornada de la guerra, qüestiona la capacitat del poble per governar-se. Coriolà qualifica els plebeus de "ramat de gossos de carrer". Ni els seus homes ni la seva mare, Volúmnia, són capaços de fer-lo rectificar. Esclata la revolta. Coriolà és desterrat. A l'exili s'alia amb els volscos, el poble l'enemic, per atacar Roma. A l'últim moment, la mare li arrenca el perdó per al seu poble. Davant la traïció, els volscos l'assassinen. Tots s'han sabut adaptar a les circumstàncies, Coriolà no s'ha mantingut fidel a si mateix.

Àlex Rigola ha condensat les més de tres hores de l'original de Shakespeare i ha reduït a vuit la vintena de personatges per posar damunt l'escenari un mirall de l'actualitat. El reflex és clar, però, més enllà de la semblança, Rigola fa que el públic qüestioni el que entén per democràcia.

L'escenografia i el vestuari -escenari buit, cadires, vestits actuals- remeten als del Juli Cèsar que va dirigir el 2002; però l'esperit, a l'atmosfera depurada d'un dels seus muntatges més recents, Gata sobre teulada de zinc calenta . Els actors diuen el vers de manera continguda, evitant qualsevol artifici. L'escenografia deixa tot el protagonisme a un gran rètol amb la paraula democràcia . Joan Carreras sobresurt fent de Coriolà un personatge quixotesc. La resta del repartiment -Mercè Arànega, Alícia Pérez, Marc Martínez, Santi Ricart, Oriol Guinart, Aina Calpe, Jordi Puig, Kai - no el desmereixen. Rigola completa la trilogia romana de Shakespeare amb un altre moment brillant en la seva trajectòria.

Més continguts de