Robbie Williams: això és un ‘entertainer’!
BarcelonaEl concert comença amb una pantalla gegant que crida : “Hola, hi ha algú per aquí?” I sí: hi ha el Palau Sant Jordi ple amb 18.000 ànimes que han esperat una dècada per tornar a veure Robbie Williams a Barcelona -“buuuú per als meus mànagers”, s’excusaria després ell- i que estan disposades a cantar-lo en el que serà un viatge pels grans èxits de la seva carrera, amb una parada swing a l’últim disc, Swings both ways. Robbie Williams aporta als concerts un cançoner farcit d’èxits comercials, unes ganes de fer-ho passar bé, sense complexos, una irreverència gamberra que fa que es pugui tirar un rot abans de cantar una cançó dedicada a la seva filla de 2 anys i uns tocs de tendresa personificats en la figura del seu pare, amb qui canta a duo Better man. Un xou impecablement parit -tal com l’havia fet fil per randa a Madrid- i servit per un xouman que va entusiasmar el Sant Jordi.
El concert arrenca amb un èxit per incendiar estadis: Williams surt de sota terra amb banyes de dimoni i els cabells de color ros oxidat i deixa anar d’una tirada Let me entertain you i Rock DJ, enllaçats amb versions de We will rock you de Queen i I love rock and roll de Joan Sett -els primers de la desena d’homenatges i versions que cauran al llarg de la nit.
Quatre cantants li fan la cort, davant una banda complidora, però l’ex Take That no para quiet: fa twerking amb el guitarrista, balla com un robot, corre per la passarel·la, fa un petó a una fan, fa cantar el públic, ensenya els calçotets i arrenca a una espectadora un cartell on el bateja com a DILF, després que ell versioni Monsoon dient: “Passar una nit amb mi em garanteix... el divorci”. Amb Tripping, Bodies i una aconseguida versió de Road to Mandalay amb les sueques Baskery (teloneres justetes del concert) tanca el primer bloc pop-rock de la nit. Llavors es calça guants blancs i americana per fer de crooner i cantar els temes de la gira passada: Minnie the mocker, una versió del Swing supreme i Ignition, abans de fer competir Barcelona amb Madrid en crits a Shout. Amb Go gentle, el tema dedicat a la filla, arriba el moment del Williams abraçat sol a la guitarra. “Ho faig malalament”, avisa, però el públic l’hi perdona. El seu pare també.
Radio enceta el tercer tram del concert, que dedicarà a posar-se el públic a la butxaca. La famosa confessió d’ angry young man no regrets condueix al seu “moment George Michael”, diu, i seu per cantar l’impecable himne Come undone i Still haven’t found what I’m looking for d’U2. S’ho passa tan bé i està ja tan còmode que es posa a fer el ball del pollastre. Després s’endú una fan a l’escenari per ficar-s’hi al llit virtualment amb Candy i la cosa acaba amb una conga colorista. A partir d’aquí, la traca de Feel, Millenium i Kids, rematat per la celebrada Bohemian rapsody de Queen i la balada Angels, que dedica a les víctimes de l’accident aeri. I quan tothom ja està entregat, va i aixeca la bandera del Barça. Com en saps, Robbie.
