Publicitat
Publicitat

ÒPERA

La soprano María Bayo protagonitza 'Pelléas et Mélisande'

Robert Wilson vesteix la música de Debussy al Liceu

El minimalista muntatge de Robert Wilson per a l'òpera Pelléas et Mélisande de Debussy arriba demà al Liceu. Seran sis funcions protagonitzades per la soprano María Bayo i el tenor Jean-Sébastien Bou.

La convulsa successió d'esdeveniments que ha viscut el Liceu va estar punt de fer caure de la programació Pelléas et Mélisande. El conflicte entre la direcció i els treballadors del teatre de la Rambla continua obert, però la retirada de l'ERO temporal va permetre que demà comencin les sis úniques representacions d'una de les òperes "més meravelloses de la història", segons Michael Boder, el director de l'Orquestra Simfònica del Liceu.

El muntatge de l'obra de Claude Debussy que arriba al Liceu amb la col·laboració del Teatro Real de Madrid és el mateix que es va estrenar a Salzburg l'any 1997, amb direcció escènica del nord-americà Robert Wilson, que defensa que la seva feina és essencialment "formal". "Prenc distància respecte a la història perquè això deixa espai perquè el públic reflexioni", argumenta el director escènic.

Una obra plena de contraris

La posada en escena, que pot recordar el teatre kabuki japonès, demana que els intèrprets treballin amb el cos seguint una coreografia minimalista, lluny del verisme, i que alhora transmeti l'ambigüitat emocional de l'òpera de Debussy. "Per mi Pelléas et Mélisande és unaobra plena de contraris: la llum i la foscor, la lleugeresa i el pes, la proximitat i la llunyania. El repte és aconseguir que els moments foscos tinguin llum", diu Wilson.

Per fer la Mélisande imaginada per Wilson, la soprano navarresa María Bayo reconeix que s'ha trobat amb un espai que no coneixia. "He hagut de dominar el cos amb una disciplina propera a la dansa, a la qual no estem acostumats els cantants d'òpera", diu Bayo. "Cada gest té una coreografia, i és un treball molt difícil perquè s'han de trobar moviments que siguin naturals. Però ha sigut una feina molt enriquidora perquè mai no havia treballat amb el meu cos d'aquesta manera", explica la soprano sobre una interpretació que ha de mostrar el joc de contraris que persegueix la posada en escena.

Pelléas et Mélisande parteix d'un poema de Maurice Maeterlink del 1892 que explica l'amor entre Pelléas, que al Liceu interpreta Jean-Sébastien Bou, i Mélisande, la dona del seu germà. A diferència de les òperes veristes, aquí no importa tant l'embolcall argumental com la complexitat dels sentiments. Tot i la influència de Wagner, Debussy va escriure una música única que, segons Michael Boder, en comptes de donar respostes, com fa la música alemanya, planteja preguntes. "Wagner ens arriba com una gran màquina, mentre que Debussy és com un jardí, una porta que has d'obrir per descobrir què hi ha".

Debussy va estrenar Pelléas et Mélisande a París el 1902, i encara avui conserva la seva condició d'obra única.

Més continguts de