Publicitat
Publicitat

MÚSICA

El músic solsoní presenta demà a L'Auditori el CD amb la Cobla Sant Jordi

Roger Mas: "La cobla està entre el que és salvatge i el que és cultivat"

L'ARA ofereix en exclusiva dissabte i diumenge el CD que Roger Mas ha gravat amb la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona. El resultat, "un mar i muntanya", el defensen demà a L'Auditori.

Encara no fa un any, Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Ciutat de Barcelona van estrenar col·laboració al Palau de la Música. Era el primer pas d'una aventura que demà culmina amb l'edició d'un disc enregistrat en directe al Teatre Comarcal de Solsona els dies 28, 29 i 30 de desembre del 2011. "El projecte amb el Roger és un animal que ha anat creixent", explica Oriol Gibert, de la Cobla Sant Jordi. La bèstia s'ha fet gran, i demà trepitjarà l'escenari de L'Auditori de Barcelona per exhibir la comunió entre el cançoner de Mas i la sonoritat de la cobla, entre dues tradicions que, confrontades, obren un nou camí.

"La cobla està entre el que és salvatge i el que és cultivat", diu Roger Mas (Solsona, 1975), com el disc de fang que Perejaume ha fet per completar l'art del CD. "La meva relació amb els meus discos no sempre és feliç. Lluito per fer una cosa amb la qual pugui sentir-me identificat. I aquest és el disc amb què em sento més còmode. Per mi el més important és la dialèctica dels oposats, vibrar harmoniosament entre els extrems", explica Mas sobre un treball que considera germà de l'àlbum Les cançons tel·lúriques (2008), però amb el toc de mar que hi aporta la cobla. "És un mar i muntanya", diu.

Com la Cobla Sant Jordi, ell també és una fera ferotge que pot renegar en llatí i que clava les urpes en la terra sense deixar de mirar endavant buscant nous horitzons. "Partim de la terra, de la tradició, però en comptes de fer arqueologia la fem servir per catapultar una altra cosa", argumenta Mas. Aquesta altra cosa és una proposta viva la matèria primera de la qual és el repertori del músic de Solsona.

Tanmateix, les tenores, els flabiols i els fiscorns no prenen una posició de vassallatge respecte a les cançons. Més aviat és al contrari, perquè un dels reptes era "lligar la veu d'un cantautor amb la intensitat sonora de la doble canya", diu el solsoní. És a dir, calia trobar la manera que la veu tingués prou força per enfrontar-se al poderós timbre de la cobla. En aquest sentit, ha estat fonamental la feina de Xavier Guitó, responsable dels arranjaments, i de Ramon Sendra, el productor tècnic del disc.

Versions del cançoner europeu

El repertori del CD remena cançons d'altres treballs de Mas. També inclou composicions noves de Guitó i peces fins ara inèdites com Emboscat . I a la part final hi ha cinc versions del cançoner europeu que Mas canta en italià, gallec, francès, basc i castellà: Amore che vieni, amore che vai de Frabrizio de André; L'aigle noir de Barbara; Negra sombra , musicada a finals del segle XIX per Xoán Montes Capón a partir del poema de Rosalía de Castro i amb "un component místic" que agrada molt a Mas; la tradicional basca Haika mutil que va popularitzar Mikel Laboa, i la copla La bien pagá .

Pel que fa al futur, i després de fer rodar l'espectacle amb la cobla, Mas explica que és possible que el pròxim treball sigui "un disc despullat".

Més continguts de