Publicitat
Publicitat

FILOSOFIA

Es commemoren 300 anys del naixement del filòsof, pare de la democràcia actual i la pedagogia moderna

Rousseau, l'agitador permanent

França celebra el 300è aniversari del naixement del filòsof del contracte social Jean-Jacques Rousseau (1712-1779), pare de la idea de llibertat individual, la democràcia actual i la pedagogia moderna.

Tres segles després del seu naixement, Jean-Jacques Rousseau segueix situat al centre dels principals debats del pensament contemporani. És la principal conclusió derivada dels actes de celebració del 300è aniversari del naixement del filòsof, figura iconoclasta de la Il·lustració i pare fundador de les ciències humanes, segons Claude Lévi-Strauss. Rousseau no només va marcar la filosofia del segle XVIII amb les seves teories, sinó que la seva ombra s'allarga durant els segles posteriors a través d'una complexa reflexió sobre la condició humana, la llibertat individual i la democràcia moderna.

Rousseau va deixar dues frases per a la posteritat que donen forma, en gran mesura, a tot el seu pensament. "L'home neix lliure però està encadenat", assegurava a El contracte social (1762), en què proposa un pacte simbòlic entre ciutadans, segons el qual tot individu accepta la vida en societat sense renunciar a les seves llibertats privades. Un equilibri fràgil que estructura les societats contemporànies a través d'un conflicte encara no resolt del tot. En segon lloc, a Emili o de l'educació , formula una altra cita fundacional: "L'home és bo per naturalesa". Així, s'oposa a Hobbes -"L'home és un llop per a l'home"- i a la concepció de l'estat natural com una guerra de tots contra tots. Per Rousseau, aquest estat es caracteritza per la pietat i la sensibilitat respecte al sofriment aliè.

Figura solitària i autodidacta, Rousseau prefigura també l'hegemonia de la subjectivitat en la producció literària dels segles posteriors. Tota la seva obra parteix de l'exploració de la seva interioritat. "Vull que tothom pugui llegir el meu cor", va deixar escrit. "Vull que els meus semblants puguin descobrir un home en tota la seva veritat. Aquest home seré jo". Orfe de mare des de poc després del seu naixement, i sense descendència legítima, Rousseau va tenir dues passions: la botànica i la música, com si reproduís el diàleg permanent entre natura i cultura que va fonamentar el seu pensament.

Un revolucionari misogin

Nascut a la Ginebra calvinista de començaments del segle XVIII, es va definir des de jove com a "ciutadà", partidari del combat per la igualtat i la llibertat, en contra de les tiràniques monarquies de l'època. Tradicionalment, tot i algunes teories divergents, s'ha considerat Rousseau un dels grans propulsors de la Revolució Francesa, pel fet que introdueix la reflexió sobre la representació política i la sobirania popular davant l'arbitrarietat del poder absolutista. Durant els primers dies del consolat, al tombant de segle, Napoleó Bonaparte hauria dit de Rousseau: "Era un boig. És ell qui ens ha portat fins aquí". Però el seu enemic més íntim seria Voltaire, cap de files dels enciclopedistes, que es va oposar frontalment a les seves teories sobre la bondat natural dels homes i el seu retorn a la virtut original a través d'una intervenció gairebé providencial. Tots dos van morir el 1778. Els dos homes descansen avui l'un al costat de l'altre al Panteó de París, al qual Rousseau seria traslladat 16 anys després de la seva mort.

Fa un segle les celebracions del bicentenari de Rousseau van anar acompanyades de polèmica. Els partits de la Tercera República, en un clima políticament crispat i fragmentat, s'oposen generalment a l'herència de la Il·lustració, en una mena de crescendo que arribarà al súmmum durant el règim col·laboracionista de Vichy. Polítics filofeixistes com Charles Maurras, gran nostàlgic de la monarquia, condemnarà obertament la filosofia política de Rousseau. Les seves teories sobre l'educació, condensades a Emili , tampoc no tenen un perfil consensual i segueixen provocant debat més de dos segles després de la seva publicació.

Rousseau va iniciar la seva educació llegint tots els llibres que havien pertangut a la seva mare. Partidari del desenvolupament de les facultats naturals dels alumnes, el mètode pedagògic del filòsof apostava per potenciar l'autonomia i la independència de cada infant. En lloc d'obligar-lo a adaptar-se a una societat prefigurada, Rousseau preferia conferir-li les eines per cultivar la seva diferència. "L'ofici que vull ensenyar-los és el de viure. Quan el deixi anar de la mà, no serà ni magistrat, ni soldat, ni capellà. Serà, en primer lloc, un home", va escriure.

Tampoc els seus escrits sobre les dones queden al marge de l'agitació. Al capítol cinquè del mateix Emili , Rousseau reprodueix un seguit de consells per a l'educació femenina que semblen el producte directe de la seva època. Malgrat les seves teories sobre la llibertat individual, la dona hi apareix descrita com una subalterna a l'home, amb la missió de satisfer-lo i de procrear els seus descendents (tot i que Rousseau no en tindria cap). "Per impactants que semblin, aquestes idees permeten descriure la naturalesa del contracte ruïnós que lliga homes i dones, i que les successives revolucions jurídiques i polítiques no han aconseguit convertir en totalment caduc", opinava fa uns dies la filòsofa Marcela Iacub en una columna al setmanari Le Nouvel Observateur . Per si en quedava algun dubte, Rousseau segueix donant guerra.

Més continguts de