Cultura 19/02/2015

Els néts i besnéts dels propietaris recuperen alguns dels documents "segrestats" a Salamanca des de fa 76 anys

"M'ha fet molta il·lusió recuperar la gramàtica que va escriure el meu besavi", diu la besnéta de Rovira i Virgili

Sílvia Marimon
4 min
Maria Calvet, besnéta d'Antoni Rovira i Virgili, amb Ferran Mascarell i Josep Cruanyes

El 5 de juliol del 1939 van sortir de Barcelona els tres últims vagons carregats amb els documents confiscats per l’exèrcit franquista i no va ser fins al 2005 que es va aprovar una llei que en preveia la restitució als legítims propietaris: la Generalitat, organitzacions sindicals i polítiques catalanes, i particulars. El seu retorn però està sent molt llarg. Tan llarg que, avui, els qui han anat a buscar els documents, llibres, cartes i banderes que els franquistes els van robar de casa, són els néts i besnéts. Els documents no han arribat a temps per moltes de les víctimes del franquisme. Entre elles, Teresa Rovira, que va morir el passat setembre.

"Entenc que durant el període de la dictadura no els volguessin tornar perquè no s'atenia ni als drets ni a les dignitats de les persones, però des de 1979 fins ara hauria estat normal que algú tingués l'instint i la voluntat que això hagués anat a un ritme raonable", ha dit el conseller de Cultura, Ferran Mascarell. "Han segrestat part de la seva memòria personal. I haurien de recordar –referint-se al govern espanyol– que no enviant els papers demostren una manca de respecte, perquè cada any que passa menys possibilitats hi ha que les víctimes rebin aquests papers en vida".

El director de l'Arxiu Nacional de Catalunya, Josep Maria Sans-Travé, ha recordat que l'acte d'avui és "la culminació d'una llarga reivindicació que va començar amb Max Cahner el 1980". "És una burla, un robatori i una injustícia per part del Govern espanyol, no és necessària cap llei per reparar aquesta injustícia", ha dit Josep Cruanyes, president de la Comissió per la Dignitat. I ha demanat fermesa al govern català per recuperar tota la documentació que queda. Entra ella, documents de la Causa General, d'altres d'ajuntaments de tot Catalunya, i els papers que el govern espanyol es nega a retornar perquè argumenta que els seus propietaris han desaparegut. Cruanyes també ha recordat que s'ha de reivindicar la documentació localitzada a l’Arxiu Militar d’Àvila. Es tracta dels documents que els nazis van decomissar de les oficines que la Generalitat republicana tenia a París el 1940, i que posteriorment van entregar al govern franquista.

Els documents que avui, a l'Arxiu Nacional de Catalunya, s'han tornat als seus legítims propietaris, van arribar a Catalunya, procedents del Centro Documental de la Memoria Histórica (Salamanca) el passat 4 de desembre. Era l'última remesa del Ministeri de Cultura i incloïa: 235 capses de documentació textual, 359 llibres, 10 cartells, 3 mapes i 4 banderes. Repassem alguns dels llibres i cartes que avui, 76 anys després, han tornat als seus legítims propietaris.

Els llibres d'Antoni Rovira i Virgili

"Hem rebut 16 llibres que van ser espoliats de la mateixa casa on la família continuem vivint, al barri d'Horta. No sabem quins llibres són, però la meva àvia va batallar molt perquè tornessin i no ho ha pogut veure", destaca la besnéta d'Antoni Rovira i Virgili, Maria Calvet. Tots els llibres que ha pogut recuperar la Maria tenen un número, els que va posar la seva àvia, la bibliotecària Teresa Rovira, quan un estiu, per preparar-se per entrar a l'Escola de Bibliotecàries, va inventariar la biblioteca del seu pare. Són els que ha pogut demostrar que són seus. La Maria, que té molt clar que pren el relleu de l'àvia i que continuarà batallant perquè torni la documentació, aquest mati ha obert les dues caixes amb molta curiositat. No sabia el que contenien: "M'ha fet especial il·lusió trobar-me amb un llibre de gramàtica que va escriure el meu besavi", explica. A les caixes també hi havia un llibre de Josep Pla sobre Francesc Cambó, un llibre dedicat a l'equip de redacció de la publicació 'El Poble Català' o un altre d'Artur Vinardell i Roig, el periodista i escriptor gironí que va fer possible la Biblioteca Municipal de Girona. No va ser fàcil buidar la biblioteca del periodista, historiador i escriptor Antoni Rovira i Virgili. "Va haver de tancar l'oficina de requisa. Hi treballaven una vintena de persones. Tots van anar a casa de Rovira i Virgili", assegura el portaveu de la Comissió de la Dignitat, Josep Cruanyes.

Els refugiats asturians

El responsable del Centre Asturià de Barcelona, Enrique Delgado, ha comentat que la majoria de documents que recupera estan relacionats amb els més de 40.000 refugiats asturians que van arribar a Catalunya en aquella època: "Reconeix la gent que ha treballat a favor del moviment associatiu i la qual en un gest solidari va ajudar tots els refugiats", ha dit Delgado. Hi ha cartes de familiars inquietats perquè no troben un fill o un germà.

Les cartes de Pau Romeva

Un altre document destacat és una carta de Pau Romeva, polític i pedagog català. Mestre de professor, va ser assessor de l'Associació Protectora de l'Ensenyança Catalana i va publicar 'Sil·labari català' el 1922. Gràcies a les seves traduccions, a Catalunya es va poder llegir Gilbert Keith Chesterton. Amb l'entrada de les tropes franquistes a Barcelona, a haver de fugir del país. Quan va tornar, es va trobar la biblioteca buida. "Al tornar de l'exili van anar a la que va ser la seva casa i ja vivia una altra gent allà. Dels documents que tenia no quedava res", ha explicat Clara Riba, la seva néta, que avui ha recollit una carta del seu avi. Romeva va tornar de l'exili però només es va poder dedicar a la feina editorial. El règim franquista el va inhabilitar com a funcionari i no poder tornar a fer de mestre.

Els llibres russos de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya

Xavier Mata ha estat l'encarregat de recollir els llibres que el 1939 les tropes franquistes van requisar de les oficines de la Federació Nacional d'Estudiants de Catalunya el 1939. Pràcticament tots són d'autors russos. Des de 'La nueva tierra. Apuntes de una maestra' de Fedor Gladkov, fins a 'Max y los sindicatos' , passant per 'El turno lejos' de Luis Pirandello.

Els qüestionaris de pacients de l'Escola Naturista "Pentalfa"

Odina Capo, la filla de Nicolás Capo, ha estat l'encarregada de recollir la documentació del seu pare. Nicolás Capo va ser un ferm defensor de la trofologia: el naturisme integral, és a dir nudisme, i una dieta per regenerar les malalties produïdes per una mala alimentació. Avui, Odina, ha pogut tornar a tenir entre les mans, molts documents personals del del seu pare i els qüestionaris que donava als seus pacients.

stats