Publicitat
Publicitat

La literatura catalana toca la pell freda russa

La prestigiosa revista 'Inostrànnaia Literatura' dedica un monogràfic a alguns dels valors més representatius de les nostres lletres

Des de fa uns anys, la literatura catalana va arribant a Rússia. Entre les últimes traduccions que s'hi han publicat destaquen Vuitanta-sis contes, de Quim Monzó, Pandora al Congo, d'Albert Sánchez-Piñol i El poble gris, de Santiago Rusiñol. L'interès ha anat creixent fins a tal punt que una de les revistes literàries més prestigioses, Innostrànaia Literatura, s'ha decidit a dedicar un número monogràfic a les nostres lletres on s'hi poden llegir traduccions de clàssics com Josep Pla i Jacint Verdaguer, autors amb un passat remarcable –cas de Pere Gimferrer–, una rara avis amb avantpassats russos –Joan-Daniel Beszonoff– i el best-seller de l'última dècada, Albert Sánchez-Piñol, del qual es publica un text sobre la projecció internacional de la cultura catalana gràcies al Barça. La revista es presenta a la fira Non-Fiction de Moscou, per on hi passaran 300 editors de 16 països des d'avui i fins diumenge.

La publicació russa ha comptat amb una subvenció de l'Institut Ramon Llull per l'edició del número català. El director de l'Àrea de Literatura i Pensament del Llull, Carles Torner, ha remarcat el punt d'inflexió que va suposar l'edició del 2007 de la Fira de Frankfurt, on la cultura catalana va ser la convidada. El número de traduccions ha crescut, i també les subvencions que el Llull ofereix: actualment, cada any se'n donen un centenar, quan fa quatre anys no superaven la trentena.

Més continguts de