Publicitat
Publicitat

DRETS D'AUTOR

Eduardo Bautista va ser el "monarca absolut" i "visionari" que va dur la SGAE a la crisi

Es fa pública una auditoria interna que revela que la SGAE ha d'identificar els autors que tenen els drets de 145 milions recaptats. Es descobreixen les milionàries desviacions en els projectes Artèria i la filial digital SDAE, i fins i tot negocis amb l'Institut Nóos d'Iñaki Urdangarin 

La Societat General d'Autors i Editors (SGAE) té 145 milions d'euros recaptats i té pendent identificar-ne els propietaris dels drets, segons l'auditoria realitzada per la comissió d'investigació de l'entitat que ha estat presentada avui.

El procés d'identificació previ al repartiment de la recaptació per drets d'autor s'ha de fer amb més diligència, segons Ramon López Vilas –a qui la SGAE va encarregar l'auditoria independent–, que considera que l'acumulació d'una "massa important" de capital pendent d'identificació, que suposa un 4% del total, pot portar a la "temptació" de cometre activitats que no siguin pròpies de la SGAE.

Precisament el distanciament de l'entitat de la seva genuïna funció de gestionar, promocionar i protegir la propietat intel·lectual ha estat el factor determinant de la crisi viscuda per la SGAE, segons el president de la comissió. Ha destacat que durant els últims anys el lideratge de Bautista ha estat "indiscutit i indiscutible" i que va acumular un poder "exorbitant i desmesurat", que ha comparat amb el d'un "monarca absolut". Per això es van dur a terme "estratègies visionàries" i un creixement "desproporcionat" de l'entitat, que va envair sectors que no eren de la seva competència.

Entre la facturació de la SGAE, l'auditoria ha inclòs la realitzada per l'Institut Nóos, que va presidir el duc de Palma, Iñaki Urdangarin, i que va ascendir a 750.000 euros entre 2005 i 2010 per estudis sobre la imatge de l'entitat de gestió. Segons López Vilas, "la comunicació" entre la SGAE i l'Institut Nóos "va ser una relació directa i personal" entre Baptista i Urdangarin.

L'examen del funcionament de la SGAE en els últims anys s'ha basat en una auditoria realitzada per Ernest & Young, que ha centrat la seva anàlisi en el projecte Teseo de renovació tecnològica dels sistemes informàtics (per al que es va crear la filial digital SDAE, que va dirigir el principal imputat de la investigació judicial, José Luis Rodríguez Neri), i el projecte Artèria de compra de teatres.

Pel que fa al projecte Teseo, ha explicat López Vilas, l'auditoria reflecteix que des de 1997 a 2011, la SGAE va aportar 71,4 milions d'euros a la SDAE, dels quals una part important va ser per a Microgénesis, empresa de la qual va ser administrador Rodríguez Neri, "amic" i "col·lega" de Bautista.
Artèria, la gestora de teatres de la SGAE, es va gestionar també d'una forma personalista per part de Bautista, que va portar a terme inversions "grandioses i exagerades", de les quals el catedràtic ha aconsellat a la SGAE que es "retiri" amb el "menor dany possible".

La Fundació Autor de la SGAE va destinar al projecte Artèria 255.100.000 d'euros fins a setembre de 2011 (finançat amb crèdits bancaris per import de 145 milions d'euros), dels quals 8,8 milions van ser "inversions completament frustrades", assenyala l'auditoria. No obstant això, López Vilas ha garantit que encara que l'entitat té una càrrega important pels excessos comesos en la inversió en immobles, la pot assumir perfectament.

El catedràtic ha considerat que el ministeri de Cultura hauria d'haver fet més del que va fer en relació a la SGAE i ha criticat que s'hagi deixat sola l'entitat "en situacions de crisi" i, per això, ha destacat la necessitat que el futur Govern posi en marxa un òrgan de seguiment de l'entitat.

L'informe ha estat remès avui al Jutjat Central d'Instrucció número 5 de l'Audiència Nacional, que instrueix el cas sobre un suposat desviament de fons. Dimecres la SGAE ha de votar si tira endavant la proposta de reforma del sistema de vot proposada per la junta provisional actual.

Etiquetes

Més continguts de