Publicitat
Publicitat

El Caixaforum segueix l'empremta de l'arquitecte Sagnier a Barcelona

Malgrat que els seus molts edificis es troben a les cantonades més transitades de l'eixample barceloní, Enric Sagnier és arquitecte desconegut per al gran públic. A més de l'exposició organitzada per la Caixa, l'Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona reactivarà les rutes per descobrir alguns dels seus edificis més emblemàtics

El Caixaforum presenta, fins al 8 de gener de 2012, l'exposició La ciutat de Sagnier. Moderna, eclèctica, monumental, una exposició que repassa el llegat d'Enric Sagnier, l'arquitecte del temple expiatori del Tibidabo, el palau de Justícia o la Casa Manuel Doncel, per on pul·lulaven els personatges de la pel·lícula de Woody Allen Vicky Cristina Barcelona.

Contemporani de figures com Gaudí, Domènech i Montaner o Puig i Cadafalch, Enric Sagnier Villavechia (1858-1931) va ser en el seu moment, entre finals del segle XIX i fins als anys trenta, l'arquitecte més ben valorat per l'elit catalana i, tot i això, és poc conegut per les joves generacions, malgrat que els seus molts edificis es troben a les cantonades més transitades de l'eixample barceloní. Santi Barjau i Julià Guillamon, els comissaris de la mostra, han volgut tornar a descobrir al gran públic aquest personatge i la seva obra, així com reconstruir l'ambient on va crear els seus més de cinc-cents projectes, alguns dels quals a altres ciutats espanyoles com València. Encara que va començar treballant per a les poderoses famílies de la burgesia barcelonina, amb les quals coincidia al Liceu, l'arquitecte té en el seu haver una gran varietat d'edificacions que van, des de la seu de La Caixa a la Via Laietana o la Nova Duana, a promocions de cases barates en barris obrers com el Clot o Horta.

A la mostra es fa evident la transcendència dels seus projectes, tant en l'àmbit privat com en el públic i fins i tot s'ha reproduït a terra un mapa de la ciutat en què s'ubiquen les seves construccions, entre les que també es compten diversos panteons als cementiris de Montjuïc, Sitges (Garraf) o Arenys de Mar (Maresme). Mitjançant un bon nombre de fotografies, de plànols d'edificis, d'un dels seus barrets, de la seva ploma o del seu càmera estereoscòpica, l'exposició vol, també, mostrar com va viure. Per Julià Guillamon, s'ha tractat de "reconstruir l'ambient que va fer possible la seva arquitectura, el d'una burgesia catalana que va viure el canvi del segle XIX al segle XX, amb els seus contactes amb el món europeu".
D'altra banda, s'incideix en alguns dels seus edificis més emblemàtics com el temple del Tibidabo i el Palau de Justícia, però tampoc no s'obliden els que es troben disseminats per les diferents illes de cases de l'Eixample dissenyat per Ildefons Cerdà.

"Quan em vaig submergir en el món de Sagnier -ha reconegut avui Guillamon- el primer que em va sorprendre va ser que la seva presència és omnipresent a Barcelona".
Santi Barjau ha aprofundit en el fet que va ser l'arquitecte que va obtenir en més ocasions el premi d'Arquitectura de Barcelona i el més ben valorat per les classes dirigents de la seva època.
Un dels apartats que més criden l'atenció d'aquesta exposició és el que se centra en l'antic Hotel Colom, ubicat a la plaça de Catalunya cantonada amb passeig de Gràcia, reformat per Sagnier entre 1916 i 1918, i on l'any 1924 Ràdio Barcelona va iniciar les seves emissions.

Hotel de luxe i lloc de trobada d'artistes i intel·lectuals, va ser requisat durant la Guerra Civil i es va convertir a la seu del PSUC. Malgrat totes les històries que albergaven les seves parets -l'American Bar era un símbol de cosmopolitisme- l'edifici va ser enderrocat el 1942, encara que es conserven nombrosos testimonis, especialment literaris, de la seva trajectòria. Coincidint amb l'exposició, que tancarà les portes el 8 de gener del 2012, tots els caps de setmana, a partir de l'1 d'octubre, es faran itineraris guiats per conèixer alguns dels edificis més significatius de Sagnier al centre de la ciutat.


Etiquetes

Més continguts de