Publicitat
Publicitat

LLIBRES

La cara més humana i afectiva de J. D. Salinger

La publicació de la correspondència que Salinger mantenia amb un dels seus amics revela la faceta més càlida de l'escriptor

Avui, 27 de gener, fa un any que va morir l'autor d' El vigilant al camp de sègol . Per celebrar la data, la Universitat d'East Anglia (Norwich, Regne Unit) ha fet públic un petit tresor que farà les delícies de tots els seus lectors.

L'any 1937, Salinger va conèixer el londinenc Donald Hartog a Viena. Aleshores no eren més que un parell d'adolescents que amb prou feines arribaven als 18, però van iniciar una amistat que va durar molt de temps. De fet, el 1989 Salinger va viatjar a la Gran Bretanya per celebrar els 70 anys del seu amic. Però el més important de tot és que, entre l'octubre de 1986 i el gener de 2002, van mantenir una relació per correspondència que ens ha llegat una cinquantena de cartes. Fa poc, la filla de Hartog, Frances, va donar el material a la Universitat i, enguany, amb motiu de l'aniversari de la seva mort, les epístoles de J. D. Salinger han vist finalment la llum.

En aquesta col·lecció d'escrits coneixem un nou Salinger, que, com informava Chris Bigsby –professor d'Estudis Americans–, no té res a veure amb el personatge tancat i esquerp que tothom creia que era. Salinger no vivia en una torre de marfil: era un gran aficionat al tennis –idolatrava el britànic Tim Henman– i, sobretot, als Tres Tenors –Plácido Domingo, Luciano Pavarotti i, especialment, Josep Carreras. Li agradava el teatre i, a més a més, confessava que les hamburgueses de Burger King superaven, de lluny, les de la resta de franquícies. L'escriptor s'adreçava al seu amic com a "Senyor", i signava amb "Jerry". A questes cartes ens han revelat la cara més humana i propera d'un home de qui corrien llegendes i rumors d'allò més grotescs. Com deia Frances Hartog, "hi ha una gran calidesa i afecte en aquests escrits; i no té res a veure amb el retrat que s'acostuma a fer de Salinger."

Més continguts de