Temporada Alta presenta el festival més gran, complet i brillant de la seva història
Els grans noms del panorama internacional (Marthaler, Bartís, Fabre, Veronese, Lupa, etc.) i nacional (Galceran, Gas, Rigola, Sergi López, etc.) destaquen en una programació estel·lar, amb 94 espectacles, que engega el 30 de setembre
BARCELONAEl director del Festival Temporada Alta, Salvador Sunyer, ha presentat aquest matí els eixos del certamen de tardor. Les xifres són espectaculars: 94 espectacles, 165 funcions i més entrades que mai a la venda. Els noms que ha reunit a Girona aquest geni són encara més esplèndids. De l'escena internacional: Krystian Lupa, Jan Fabre, Edward Hall, Marthaler, Veronese, Peeping Tom, Angelica Liddell... Del nacional, es barallen per ser-hi els "grans d'aquí", en diu, com ara Carles Santos, Sergi López, Àlex Rigola, Marta Carrasco, Mario Gas, etc., i les joves promeses de la creació escènica com Jordi Oriol, Prat i Coll, Jordi Casanovas. Precisament aquest últim ha muntat el primer torneig de dramatúrgia catalana on es veuran les cares en una lligueta vuit dramaturgs catalans, joves i veterans, de Cristina Clemente a Benet i Jornet. L'obsessió del Temporada Alta pels públics també ha fet que s'ampliï el nombre d'espectacles infantils, que es mantingui un bon gruix de concerts i, com a novetat, s'ha preparat una setmana per convidar programadors internacionals que puguin interessar-se per les creacions catalanes.
Sunyer ha dit avui que és un "final de festa" aquest festival, perquè cal repensar-lo de cara a la temporada que ve i les vinents, per trobar un lloc a Europa que els diferenciï de la resta. "L'any que ve no serà així", ha dit. El conseller de Cultura, Ferran Mascarell, però, l'ha desmentit en reafirmar el suport "igual o una mica més que ara" de totes les administracions respecte a aquest festival de referència. "És un festival brillant en una època obscura", ha dit. El pressupost del certamen és de 2,6 milions d'euros: impossible competir amb els realment importants al continent, com el d'Edimburg, Brussel·les, Viena i Avinyó. "És el final d'una època, i hem volgut que fos potent: és el més extens, més equilibrat en llenguatges i amb més risc, perquè hi ha 41 estrenes, moltes de les quals no s'han vist enlloc".
