El Santa Mònica: menys artefactes i més impactes

BarcelonaLa conselleria de Cultura va decidir fa un any i mig convertir l’Arts Santa Mònica en el Centre de la Creativitat, l’espai d’interconnexió dels artistes de tots els àmbits. I ahir, per fi, se’n va presentar el director. La nova etapa la pilotarà l’historiador de l’art mallorquí Jaume Reus i Morro, escollit a través d’un concurs públic al qual van optar onze candidats -de moment, només per als dos anys vinents a partir de l’1 de gener-. Reus va presentar les línies generals del seu projecte, el “caràcter” que hi vol imprimir, segons va dir, i que hauria de solidificar un centre que ha topat amb “recels”, segons deia el mateix director general de Creació i Empreses Culturals, Jordi Sellas.

Malgrat que no va fer concrecions -tot just fa dues setmanes que va ser nomenat i té al davant mig any d’activitats ja programades-, Reus va adjectivar el centre que imagina: “Un espai d’experimentació, risc, valentia i atreviment, que cregui en la prova i l’error, cosa que aquí poques institucions practiquen”, i també “interdisciplinari, transversal i d’excel·lència”. L’Arts Santa Mònica sembla que perd personalitat pròpia per convertir-se en una eina de connexió de creadors, científics i empreses culturals. Serà un “mediador” amb agents i xarxes que ja existeixen, una “aula”, una “cuina” i un “laboratori”, i no un “aparador”.

La reconstrucció del centre

La d’ahir era la cinquena roda de premsa que es feia per explicar el canvi de rumb del Centre d’Arts Santa Mònica -o Santa Mònica, a seques, en la nova imatge gràfica-. Un viratge que la conselleria de Cultura ha executat en públic i en directe, i que ha viscut tràngols polèmics, com el comiat de l’exdirector Vicenç Altaió, el nomenament a dit d’una directora de transició (paper assumit per Conxita Oliver, directora de la Xarxa de Centres d’Arts Visuals de Catalunya) i la vinculació al centre de la periodista Bibiana Ballbè. Així doncs, des de la primavera del 2013 l’equipament ha passat per un període delicat, tant per la dificultat de concretar la proposta de la conselleria com per la complexitat de fer-la visible i comprensible per al gran públic. “Hem de comunicar més -deia el nou director-, tant des de la façana del centre per visibilitzar l’espai com també el que fem. Ara no passa. Perdem la gent; és un riu que passa per davant nostre”. Tanmateix, les xifres indiquen que hi ha hagut més usuaris que els últims anys, perquè s’han multiplicat les activitats professionals: hi han passat 131.000 persones el 2014 (sense incloure el desembre i tenint en compte que s’ha modificat el sistema de recompte), 27.000 més que el 2013 i 14.000 més que el 2012.

El nou director, però, no vol estar sotmès a l’exigent “dictadura de la programació” i, en canvi, sí tenir temps per parar atenció als processos creatius i a l’opinió del ciutadà. Vol tenir “l’agilitat suficient” per modificar la programació sobre la marxa, fins al punt que fugirà de “la presentació d’objectes o productes acabats”. Cal “parlar menys d’artefactes i més d’impactes”, va dir.

Per exemplificar les connexions i els aliats que busca, Reus va traçar cercles concèntrics partint des del Raval cap a la resta de món. Va parlar, per exemple, de la Fundació Tot Raval, de les fàbriques de creació de Barcelona, de la possibilitat de donar suport a projectes de crowdfunding, de la universitat, de la Fundació Catalunya Cultura i de la necessitat d’ajudar a la producció artística. De fet, Reus ve d’aquest àmbit: és historiador de l’art i havia treballat anteriorment a l’Espai Mallorca de Barcelona i a la Fundació Miró de Mallorca, a més d’haver exercit de professor. Amb 13 treballadors i 2 milions d’euros anuals per a activitats, el director veu molts camins per sortir de la “bombolla” endogàmica que pot ser un centre i de Barcelona, per buscar aliats i itineràncies arreu: “On hi hagi creativitat, jo hi vull ser”, va resumir.