Publicitat
Publicitat

SECRETS HISTÒRICS

La revista d'història troba als arxius mexicans el recurs d'apel·lació de Ramon Mercader

'Sàpiens' revela la versió de l'assassí de Trotski

Més de 60 anys després del judici, Sàpiens desenterra el recurs que Ramon Mercader, l'assassí de Trotski, va presentar a la Cort Suprema de Mèxic. L'últim advocat del cas denuncia que el litigi va ser una "aberració".

Jacques Mornard, l'àlies de Ramon Mercader (Barcelona, 1914-L'Havana, 1978), va trucar una calorosa tarda d'agost del 1940 al número 19 del carrer Viena, al districte de Coyoacán, a Ciutat de Mèxic. Amb tota tranquil·litat el va obrir Natalia Sedova, la dona de Leon Trotski. Mornard, educat, alt i força ben plantat, era el xicot de Sylvia Ageloff, la secretària del líder revolucionari i venia amb l'excusa que volia que Trotski li revisés un article. Sota la gavardina hi duia un piolet. Quan va ser al despatx de l'acèrrim enemic del totpoderós Stalin, Mornard va treure el piolet d'alpinista i li va clavar al cap. Trotski encara va tenir esma d'abraonar-se sobre el seu assassí, mentre cridava als guàrdies: "No el toqueu. És imprescindible per desemmascarar Stalin".

Almenys aquesta és la versió que circula en tots els llibres d'història. El periodista Oriol Malló, assessorat per l'historiador Andreu Mayayo, en un article publicat a la revista d'octubre de Sàpiens , ofereix una altra versió dels fets. La que va donar el mateix assassí, Ramon Mercader, al recurs d'apel·lació que va presentar el seu advocat defensor, Medellín Ostos. Segons l'assassí, Trotski va ser el primer a atacar. El líder bolxevic llegia l'article de Mercader, quan de sobte li va tirar els papers a la cara i li va dir estúpid. Mercader no es va mossegar la llengua, el va atacar verbalment i mentre Trotski buscava una pistola, ell, que se sentia amenaçat de mort, li va clavar el cop de piolet que li va acabar provocant la mort. Mercader, que mai va rebel·lar la seva veritable identitat, al·legava que era un trotskista desil·lusionat i que havia descobert que el líder bolxevic només anhelava venjar-se de Stalin.

¿Una baralla que va acabar amb mort? Sàpiens dóna amb tots els detalls la versió de la defensa de l'assassí, enterrada durant més de seixanta anys, i que ha rescatat l'últim advocat supervivent del cas, Silvino Cortina. L'advocat, a l'article d'Oriol Malló, també denuncia presumptes irregularitats durant la detenció. A Mercader, que el van enxampar en un delicte flagrant, el van apallissar i va estar incomunicat durant dies. Tot i així mai es va doblegar ni va rebel·lar res: ni qui era realment (ho va descobrir el 1953 el criminòleg Alfonso Quíroz) ni qui hi havia darrere el complot.

La negativa de Carrillo

Després de passar vint anys entre reixes, quan va sortir va decidir tornar a l'antiga URSS, on va ser condecorat. Mort Franco, el 1977 va intentar tornar a Catalunya. Però el secretari general del Partit Comunista d'Espanya, Santiago Carrillo, li va exigir com a condició que denunciés els veritables responsables del complot. Mercader no s'hi va avenir i va morir a la Cuba de Fidel Castro. Les seves cendres estan dipositades al cementiri Kuntsevo de Moscou. No se sabrà mai si es va penedir del seu crim, però el cert és que sempre es va mantenir fidel al ideals comunistes que la seva mare, la revolucionària comunista cubana María Caridad del Río, li havia inculcat des de petit. De fet, aquesta dona fidel al règim soviètic fins a la fi dels seus dies, va tenir un paper clau en el complot contra Trotski. Ella i el seu amant, l'espia soviètic Nahum Nikolaievich, àlies Leonides.

Més continguts de