Qui diu que la dansa no pot parlar de política? Sara Baras, que en el passat ha representat dones tan valentes com Mariana Pineda, Juana la Loca i Carmen a l'escenari, es fica ara dins del personatge més peculiar de la seva carrera: la Pepa, és a dir, la Constitució de Cadis del 1812. La directora, ballarina i coreògrafa porta aquesta nit a Peralada un espectacle de dansa que evoca l'ambient que es vivia a la seva ciutat natal, Cadis, en temps de la Guerra de la Independència.
Concebut com a homenatge a la carta magna en el 200 aniversari de la seva promulgació, l'espectacle utilitza la dramatúrgia flamenca per recrear la importància d'una Constitució històrica, l'horror de la guerra i la bellesa del Cadis del 1810-1812, una de les ciutats més pròsperes i cultes d'aquell temps.
Amb la voluntat que l'obra fos tan gaditana com fos possible, Sara Baras ha reclutat bona part de l'equip de la mateixa ciutat, com ara el músic Keko Baldomero i el bailaor José Serrano, que interpreta el president de les Corts de Cadis.
L'espectacle no vol ser una lliçó d'història, sinó una celebració a través de la dansa de l'esperança que es respirava a Cadis en un moment crucial de la història d'Espanya. Oberta i cosmopolita, era una ciutat que bullia d'idees: els cafès eren centre de tertúlies i discussions apassionades i la premsa era una protagonista d'excepció de la vida quotidiana. Amb la dansa com a aliada, Sara Baras viatjarà avui en el temps i l'espai perquè Peralada sigui, per una nit, el Cadis del 1812.
