Publicitat
Publicitat

Cinema

L'actriu i directora porta al festival la pel·lícula 'Take this waltz'

L'almívar 'indie' de Sarah Polley aterra a Sant Sebastià

L'actriu i realitzadora canadenca Sarah Polley, musa d'Isabel Coixet, combina els tòpics formals més reconeixibles del cinema independent amb la seva antítesi essencial, el sentimentalisme, a la pel·lícula 'Take this Waltz', únic film projectat avui a concurs per la Conxa d'Or de Sant Sebastià

En una jornada dominada per la presència de Glenn Close, que rebrà avui el premi Donostia, només aquesta diatriba romàntica plena de guitarres acústiques, vestits de disseny i cases amb cuines vintage es va atrevir a concursar en la Secció Oficial. Protagonitzada per Michelle Williams, Seth Rogen i Aaron Abrams, la segona pel·lícula de Polley després de la llorejada Lluny d'ella pren el seu títol d'una cançó de Leonard Cohen per parlar de "com se sent quan un es troba entre dues coses, aquesta sensació de que alguna cosa falta i què fer per millorar la meva vida", explica Polley.

Així, si Julie Christie llegia la vida altra vegada per culpa de l'Alzheimer a
Lluny d'ella , és ara el personatge de Margot, amb les ungles pintades de blau i el seu pànic a les connexions aeroportuàries, la que intenta reescriure la seva destinació aclaparada per una malaltia endèmica del món occidental: la insatisfacció.

"Tendim a buscar com arreglar les nostres mancances en lloc d'explorar el sentiment en si cap a dins, i recorrem a l'amor per arreglar-ho. Quan s'acaba pensem que era la relació, que era insatisfactòria, i no nosaltres", explica Polley. Margot viu, en conseqüència, paralitzada davant la indecisió entre l'estabilitat que li dóna el seu marit i la il·lusió que li aporta un amant que, per a més inri, viu a la casa del davant en un barri de Toronto ple d'edificis de colors i en el qual sona música de la també canadenca Feist a tota hora.

"Rares vegades he vist relacions que combinin l'apassionat amb el familiar. El familiar sol matar l'apassionat i viceversa. El conegut és incompatible amb el misteri. Veig gent que fa dècades que estan junts i les seves relacions s'enriqueixen més i més, però sempre fan un treball d'actualització, de renegociació dels seus afectes", explica la canadenca.

Take this Waltz, malgrat les seves mancances, brilla momentàniament gràcies a una interpretació dúctil de Michelle Williams (nominada a l'Oscar per Brokeback Mountain i Blue Valentine), que lluita amb un guió que busca desesperadament crear moments especials però que se centra en l'anecdòtic per deixar escapar la veritable intensitat. "La intensitat crec que pot ser una benedicció i una maledicció. Pot realçar la teva vida o arruïnar-la", explica Polley, experta en aquest sentiment en la seva carrera davant de les càmeres. "Com a actriu és divertit d'interpretar. És bo marcar-se un objectiu profund i difícil", explica una dona que, en canvi, confessa estar ara centrada en el guió i la direcció.

Més continguts de