Jordi Savall pràcticament ho ha donat tot per la música antiga i l'ha rescatat de la marginalitat. L'intèrpret, director i compositor, que ha descobert al gran públic melodies i ritmes oblidades i inèdites del passat musical de tots els continents, actuarà dimecres que ve al monestir de Santa Maria de Poblet, amb motiu del quarantè aniversari de la Convenció sobre el Patrimoni Mundial, Natural i Cultural de la Unesco. El concert, organitzat per la Fundació Lluís Carulla, el Museu de la Vida Rural i el monestir de Poblet, inclou un recull de música popular europea dels segles XVI i XVII.
Música europea
Amb el monestir dels monjos cistercencs com a escenari, Savall, acompanyat del seu grup, Hespèrion XXI, tocarà danses italianes i espanyoles, cançons angleses elisabetianes, música francesa i alemanya i també de l'antic regne de Nàpols. Un repertori que va ser creat per músics com Luigi Rossi, John Dowland, Samuel Scheidt i Antonio de Cabezón, l'anomenat Bach espanyol, per ser tocat en festes i balls.
L'inquiet i infatigable gambista, que en els seus treballs sempre intenta relacionar la música d'una determinada època amb la història i que ha posat banda sonora a la dinastia Borja o a la tragèdia de Joana d'Arc, continua immers en nombroses gires. Als seus 71 anys encara té un munt de projectes al cap. Ara treballa en una peça sobre l' Elogi de la follia d'Erasme de Rotterdam, en una altra sobre les músiques de l'Àfrica i les rutes de l'esclavatge i en una última sobre les músiques d'esperit d'Armènia.
Savall acumula tota mena de guardons i distincions. Al juny va rebre el premi Léonie Sonning Music, considerat el Nobel de la música, per la totalitat de la seva carrera artística. A la tardor rebrà un altre reconeixement: l'escriptor Amin Maalouf li entregarà la distinció de Chevalier dans l'Ordre National de la Légion d'Honneur, la condecoració més prestigiosa que dóna França.
A Poblet acompanyarà el músic el conjunt que va fundar el 1974 amb la seva dona, Montserrat Figueras -recentment desapareguda-, Lorenzo Alpert i Hopkinson Smith. Al llarg de trenta anys de trajectòria el conjunt ha contribuït a treure de la foscor un ampli repertori medieval, renaixentista i barroc. Han recuperat Sefard amb els cants juevocristians, el Siglo de Oro espanyol, els madrigals de Monteverdi... Com el seu creador, són infatigables. Han publicat 57 àlbums.
