BARCELONAQue els Premis Butaca arribin al Teatre Lliure ja indica que a aquests guardons de votació popular la professió se'ls estima. L'actor Joan Carreras perjura que ha assistit a la majoria de gales tot i no estar nominat com avui (per Gata sobre teulada de zinc calenta) "des que es feia en cadires plegables en un pavelló". "Agafàvem uns pets...", recorda nostàlgic però satisfet que aquest any la gala sigui abans del mam, per si de cas. L'acte, sí, es fa en un teatre, però hi ha tan poc glamur com sempre: el personal va amb texans i sense repentinar. Només la Lloll Beltran ensenya esquena i posa en un photocall que fan servir ella i Merche Mar, que presenta un Butaca i, de pas, en reclama un "o fareu tard".
L'Àngel Llàcer arriba amb una perruca arrissada que el fa irreconeixible. M'assegura que no ha trobat la solució a la calvície, sinó que és l'attrezzo per rebre els tres premis musicals per a Geronimo Stilton -exclusiva de la nit: l'any que ve hi haurà Geronimo 2-. Els guardons musicals se'ls repartirà amb Nit de Sant Joan de Dagoll Dagom, també amb tres Butaques per als actors i el vestuari (Jordi Llordella, Annabel Totusaus i Montse Amenós i Isidre Prunés). Operetta, per cert, rep el nou premi de teatre familiar.
L'Anna Lizaran arriba al Lliure ben arreglada i d'hora, però avisa: "No sé si aguantaré, tota la setmana que he estat al llit". Val més que resisteixi per rebre el premi a millor actriu per Agost de mans de Lluís Pasqual, que li diu "l'Anita". Serà el seu setè Butaca i a sobre els dos últims han estat consecutius. Com Sergi Belbel, que m'ensenya l'interior de l'americana per demostrar que no duu preparat el discurs, que estarà en blanc quan surti a rebre el Butaca al millor muntatge teatral per Agost, que en tindrà un total de tres.
Julio Manrique també és repetidor respecte a l'any passat i empata amb la xifra de la nit: tres Butaques per Coses que dèiem avui. Ell diu que no hi ha nervis. Aquí tothom està segur que no li tocarà, excepte Oriol Broggi, que apadrina el novell Ferran Utzet (La presa) i està "segur que guanya". L'Utzet veu més clar que no serà així: "Lluitem contra l'establishment -diu-, però jo he fet molts mails". Cesc Gelabert arriba levitant per endur-se el Butaca de dansa per Belmonte, i Jordi Casanovas no arriba a recollir el premi al millor text, perquè és a Girona estrenant Burundanga.
I la repartidora -que aquí és el públic, perquè només de començar els presentadors i ànimes de la festa, Toni Martín i Glòria Cid, asseguren que "són els únics premis on no hi ha tripijocs"- atorga el Butaca a millor actor a Pere Arquillué per Primer amor i els d'actors de repartiment a Victòria Pagès per Truca un inspector i al divertidíssim Oriol Guinart (Coses que dèiem avui). Quan la Pagès baixa a la platea, Maife Gil crida des de la grada: "No t'ho perdono!". Això és fair play. L'altre gran aplaudiment de la nit, i que posa mitja platea dreta, és per al fotògraf Ros Ribas, un veterà fundador del Lliure.
Tota una orquestra posa la banda sonora de la dissetena gala dels Butaca. La casa per la finestra, que qui sap què passarà! Com a mínim han tingut el detall de convidar la plana major de la cultura institucional, perquè vegin la bona salut, l'alegria i l'humor del sector. Que duri.
