Publicitat
Publicitat

LITERATURA

Lluís Llach fa la primera presentació pública de 'Memòria d'uns ulls pintats'

La Setmana del Llibre intenta fer l'agost

La Setmana del Llibre en Català va celebrar ahir a la nit els seus 30 anys de recorregut. La bufada col·lectiva d'espelmes i el pastís d'aniversari van ser precedits per una jornada d'actes atapeïdíssima. "Em fa l'efecte que la gent està responent molt bé", va dir el president de la Setmana, Albert Pèlach, poc abans d'un dels actes centrals de la tarda, la conversa entre Lluís Llach i Carles Capdevila. "És veritat que l'any passat el primer cap de setmana va ser una bogeria, sobretot diumenge, que va coincidir amb la Diada. De moment enguany hi ha hagut una afluència de públic molt positiva, i les vendes van bé", va explicar. A mitja tarda de dilluns, l'ambient no era tan animat com el del Portal de l'Àngel, on uns quants pispes feien l'agost aprofitant els turistes que observaven, distrets, l'enèsima big band improvisada i d'instrumentació rudimentària. Des de les casetes de petites editorials com Adesiara, Laertes i Edicions de 1984 celebraven un ritme de vendes que anava per bon camí. Albert Pèlach confirmava les bones vibracions ambientals: "L'avinguda de la Catedral és un lloc per on passa una gran quantitat de gent. El flux és continu: la gent no ha de fer l'esforç de desplaçar-se fins al parc de la Ciutadella. Molts s'hi troben gairebé sense voler". El nombre d'observadors arribats d'altres països es detectava a primer cop d'ull. "Procurem cridar la seva atenció amb els vanos de la Setmana. Ja n'hem col·locat molts!", es va exclamar el president.

Uns ulls pintats d'èxit

A la mateixa hora que Lluís Llach i Carles Capdevila estaven a punt de conversar sobre el debut literari del cantautor, Carme Martí feia un club de lectura sobre Un cel de plom (Amsterdam), una biografia novel·lada de Neus Català que no trigarà gaire a esgotar la tercera edició. "Com que els organitzadors sabien que em podia clavar una patacada van tenir la bona idea de fer preinscripcions: tinc 60 persones apuntades", va dir l'autora del llibre.

A l'espai de la plaça de la Paraula un centenar llarg de persones esperaven que Lluís Llach fes la primera aparició pública des que va publicar Memòria d'uns ulls pintats (Empúries), al febrer. "Et vas decidir a escriure una novel·la i quan ja tenies editor i data de publicació vas gravar un vídeo i vas desaparèixer", li va dir Carles Capdevila al principi de l'acte. Llach va justificar la decisió d'amagar-se per la seva condició d'"intrús" en el món de la literatura i perquè no volia "que els 40 anys d'ofici en la cançó" li servissin per emmascarar el contingut de la novel·la. "Em vaig adonar que tenia una història per explicar i vaig ser molt feliç fent-ho -va dir Llach-. M'he passat tres anys corregint, matisant i aprenent. Sobretot, això últim: aprendre és el verb més maco".

Un cop va haver passat la por de "fer el ridícul" gràcies a la lectura atenta de Xavier Folch i Lluís Muntada, Llach es va encarar amb l'exigència de Jordi Cornudella: "Cada comentari que em feia era una lliçó". Llach va recordar que els primers anys d'escriure cançons Josep Maria Espinàs li va "fotre molta canya": "La primera versió de L'estaca es deia La columna . Quan li vaig ensenyar em va dir: «Això no ho puc pas salvar»". Després d'Espinàs, es va deixar assessorar pels bons consells de Maria Aurèlia Capmany i Miquel Martí i Pol, amb qui va mantenir una relació d'amistat i també professional. "Vam comunicar-nos molt per fax -va dir-. Estic fent una selecció entre el centenar de faxos que ens vam enviar: només publicarem els que estan relacionats amb la feina i la gènesi dels discos. Serà l'any que ve, coincidint amb el desè aniversari de la seva desaparició".

Més continguts de