Publicitat
Publicitat

COMMEMORACIÓ MUSICAL

En el 50è aniversari, els seus membres recorden Enric Barbat

Els Setze Jutges, alfa i omega

De ben segur que en el primer recital d'Els Setze Jutges en un pis del carrer Santaló no hi havia la gentada que s'aplegava ahir a la seu de la Institució Cultural del CIC (Centre d'Influència Catòlica). A la seu primerenca d'aquesta institució educativa s'hi va segellar el naixement de la Nova Cançó mitjançant un recital, ara fa cinquanta anys justos, d'Els Setze Jutges.

Per commemorar aquesta efemèride, i també com a homenatge a Enric Barbat, integrant del grup que va morir d'un infart fa deu dies, els impulsors del moviment van participar en una taula rodona d'allò més musical i nostàlgica, però alhora reivindicativa.

El retorn a la cançó d'Espinàs

Lluís Serrahima, Josep Maria Espinàs i el mestre arranjador Francesc Burrull van ser els conductors d'un homenatge en què, tot i la formalitat, amb molt més seny que rauxa, va haver-hi sorpreses. El poeta Serrahima, que va ser impulsor de la Nova Cançó i mànager d'Els Jutges, va recordar com "amb un cordill i una espardenya" van iniciar amb Miquel Porter un moviment social i cultural que va arribar a oferir més de 2.000 actuacions. "El Miquel feia la feina a l'escenari i jo creava complicitats", va recordar Serrahima. I de feina a l'escenari en va fer ahir Espinàs.

L'integrant fundador d'Els Setze Jutges, abans de la seva intervenció, espontàniament va agafar el micròfon per cantar una estrofa del Summertime de Gershwin, amb la lletra que ell mateix havia adaptat: "Fa calor, la vida és fàcil, el peix salta i creix alt el cotó". Espinàs va voler destacar l'ànim lúdic de la gènesis d'Els Setze Jutges -"només volíem cantar, no pas arribar a algun lloc"- i que va triar aquest nom per al grup perquè no volia caure en denominacions de l'estil "els catalans canten o les quatre barres de la música". Aquesta estampa poc transcendent d'Els Jutges la va fer miques el periodista Jordi Garcia-Soler. "D'allà va sorgir el fenomen sociocultural català més important del franquisme", va sentenciar. El record als Jutges morts -Barbat, Miquel Porter, Delfí Abella i Xavier Elies- es van plasmar amb un muntatge audiovisual i una advertència de Garcia-Soler: "Si no comprem música en català, si no assistim a recitals, tot això no haurà servit de res".

Més continguts de