24/11/2015

Shakespeare i Guimerà s’enduen els premis Butaca

3 min
Lluís Pasqual va recollir  dos guardons, el de millor muntatge  i el de Núria Espert.

BarcelonaEl director Oriol Broggi es passeja aparentment tranquil amb el seu abric llarg fins als peus per l’atapeït vestíbul del Teatre Lliure, on les copes de vi amenitzen l’arribada d’artistes -molts- i autoritats -poques: hi veig Berta Sureda, Ada Colau, Ferran Mascarell i Juanjo Puigcorbé-. La Perla 29 està nominada a vuit guardons, però Broggi creu que aquest any no hi haurà bona collita perquè l’any passat ja van triomfar. A més, té comprovades les pistes: sap que si quan entra no l’ataquen les càmeres, no hi ha res a pelar. A un altre dels nominats clàssics dels Butaca, Julio Manrique, sí que li demanen un posat tot sol al photocall -efectivament, caurà el premi de direcció-, però diu que porta fatal “això de bodas, bautizos y comuniones ”. Als Butaca compta més la germanor i l’entusiasme que allò que se’n va dir glamur.

Glòria Cid i Toni Martín tornen a dirigir una gala divertida, àgil i plena de punyalades a tort i a dret clavades amb aquell to corrosiu i tietesc de com qui no vol la cosa. A estones el teatre sembla un partit de futbol: cada obra amb la seva claca i els seus xiulets a favor. Si fem recompte de gols, El rei Lear i Terra Baixa empaten a quatre Butaques, si bé el primer rep el premi gros, al millor muntatge, i a millor actriu, per a Núria Espert, que recull Lluís Pasqual. El director del Lliure dedica el guardó al públic i als companys: “Des que va començar la puta crisi hi ha gent que ho ha passat molt malament, però que no han deixat que es converteixi en verí i fel les ganes d’actuar”. Ramon Madaula, premiat com a actor de repartiment del Lear, que recull Teresa Lozano, també el dedica a “l’Espert, l’actriu que millor mira, millor parla, millor escolta i millor pensa en un escenari”. Lluís Homar s’endú el principal premi de Terra Baixa, al marge del de composició musical (Sílvia Pérez Cruz), il·luminació (Xavier Albertí) i espai sonor (Damien Bazin). “En Fabià Puigserver em va ensenyar a ser generós. M’ha costat”, confessa, abans d’una corrua d’agraïments.

També empatats a tres Butaques queden El Petit Príncep, una com a millor espectacle familiar i les altres dues per a la millor actriu i actor de musical (Elena Gadel i el Petit Príncep Guillem Martí, probablement el vencedor més jove de la història dels premis), i El curiós incident del gos a mitjanit, de Manrique. El director va dedicar el premi a l’actor protagonista, Pol López. I la millor actriu de repartiment, Marta Marco, a les persones que, com el personatge, pateixen Asperger: “Ningú ha decidit encara què vol dir ser normal, així que endavant”. La directora Glòria Rognoni va rebre la Butaca Honorífica Anna Lizaran amb la platea dreta.

Només 4 obres es van endur, doncs, 14 premis de 19 categories, efecte directe del fet que els premis són de votació popular i, per tant, els espectacles que han tingut més públic tenen més opcions de guanyar. Només 5 es van escapar dels principals títols, i gairebé tots per obligació de la categoria: el millor text (Clàudia Cedó per Tortugues ), el vestuari (Míriam Compte, El somni d’una nit d’estiu ), dansa (Marcos Morau per Islàndia ), musical ( Flor de nit. El cabaret, de Gataro) i petit format, per l’aplaudit El llarg dinar de Nadal de La Ruta 40 fet -va dir la companyia-“amb el cor però des de la precarietat més absoluta”.

stats