Un Shakespeare a l’aire lliure i a l’estil Benny Hill

BarcelonaSón les 12 del migdia al parc de l’Estació del Nord. A l’ombra, a l’espai dels til·lers, hi ha uns homes i dones gesticulant a l’entorn d’un bagul. Vesteixen pantalons de quadres, samarretes imperi, camises florejades, mitjons de tenis fins als genolls i sandàlies de pescar crancs. S’escolta una cançó que a principis dels 80 va arrasar en festes majors, platges i discoteques: El baile de los pajaritos. ¿És un complex turístic anglès, un petit Benidorm a pocs metres de l’Arc de Triomf o els personatges de la sèrie Benny Hill s’han fugat de la televisió? Una mica de tot plegat.

Parking Shakespeare assaja Les alegres casades de Windsor, que es podrà veure des d’avui i fins al 31 de juliol cada vespre, exceptuant els dimecres, i gratuïtament. És el vuitè estiu que la companyia, que acaba d’endur-se el premi Serra d’Or, porta una comèdia de Shakespeare al parc de l’Estació del Nord. Cada any la companyia ha anat canviant el director. Aquest juliol, però, repeteix: Marc Rosich, que ja va dirigir Woy-zeck el 2013 al Parking d’Hivern, signa la dramatúrgia i la traducció de Les alegres casades de Windsor, l’ spin-off d’ Enric IV que Shakespeare va escriure per encàrrec de la reina Elisabet I. La monarca volia que un dels personatges, Falstaff, tingués més vida i s’enamorés. Rosich treu Falstaff de l’època elisabetiana i el trasllada a un ambient més ociós, on abunden les barbacoes, les festes nocturnes i les mascarades.

La relació de Rosich amb Falstaff ve de lluny: va fer una versió d’Enric IV al Centro Dramático Nacional de Madrid amb Andrés Lima i assegura que podria cantar de memòria una de les àries del Falstaff de Verdi: “He volgut que cada rèplica provoqui una riallada”, assegura. A la versió de Rosich, Falstaff és un grassonet viciós que envia dues cartes d’amor a dues dones perquè se les vol emportar al llit. Fa servir tot tipus d’ardits però les dues dones li prenen el pèl.

La promiscuïtat de Rosich

“Hi ha molt de Benny Hill, Monty Python i fins i tot Mr. Bean”, assegura Rosich. A la versió que es podrà veure al parc de l’Estació del Nord hi ha també alguns dels despropòsits lingüístics de la Mestressa Presses que l’actriu Carmen Machi va interpretar al Centro Dramático Nacional de Madrid: “M’agrada ser promiscu, quan adapto una obra no em censuro gens mi mica. A Les alegres casades de Windsor fins i tot introdueixo algunes frases de l’Emília d’ Otel·lo perquè volia que les dones casades tinguessin un discurs més feminista”, explica el dramaturg. El Falstaffde Rosich també canta Verdi en un patètic intent de seduir una de les dones casades. El pobre es converteix en el blanc de totes les mofes.

Parking Shakespeare mai ha volgut repetir una comèdia, però al repertori del dramaturg anglès només en queden dues més que estrenarà els dos estius vinents. Aquí no acabarà la vida d’aquesta companyia: “Volem créixer”, diu Pep Garcia-Pascual, director artístic dels Parking. “Va néixer com un projecte de bojos i després de vuit anys s’ha convertit en un projecte de valents”, afegeix. Al setembre portaran Les males persones, una versió d’ Els bandits de Schiller, que va estrenar el 2015 al Maldà.