Sherlock Holmes al Museu de Londres: el detectiu més famós en deu objectes
El centre es consagra al detectiu creat per Conan Doyle amb una gran exposició. Repassem el seu univers amb una desena de peces extretes de la mostra
BarcelonaLa figura de Sherlock Holmes és inesgotable. És el personatge literari del qual s'han fet més adaptacions i, des de fa pocs dies, és també el protagonista d'una gran exposició al Museu de Londres titulada 'L'home que no va viure mai i que no morirà mai'. La mostra, a més d'exposar manuscrits de Conan Doyle, el creador del detectiu, i il·lustracions dels relats i les novel·les, se submergeix en la fesomia de la ciutat de Londres de finals del segle XIX.
Repassem la figura de Sherlock Holmes en 10 objectes i obres extrets de 'L'home que no va viure mai i que no morirà mai':
1. Retrat de Sir Arthur Conan Doyle, de Sidney Paget. Aquest artista va ser l'autor de les primeres il·lustracions de les aventures de Holmes, publicades, principalment, al diari 'The Strand'.
2. Manuscrit de 'Estudi en escarlata', la primera novel·la de Sherlock Holmes. El canon holmesià està format per quatre novel·les i 56 relats.
3. La ciutat de Londres de Sherlock Holmes és de la dels fanals de gas, la boira i els sotracs dels cotxes de cavalls pels carrers de llambordes. Sherlock Holmes en té un coneixement exhaustiu, des de les avingudes on viuen els personatges de l'alta societat victoriana fins als racons més foscos. Per arribar al darrer carreró de la ciutat, el detectiu compta amb una xarxa de col·laboradors formada per captaires i desarrapats, coneguda com el grup dels irregulars.
4. Barret de caçador de daines. El tret més característic de la imatge de Sherlock Holmes va ser una invenció de Sidney Paget. Aquest barret no apareix mai esmentat a les novel·les i els relats de Holmes.
5. Retrat de William Gilette, un dels rostres més coneguts de Holmes. Aquest actor va declarar que s'havia injectat cocaïna per entendre millor la mentalitat del personatge.
6. Xeringa de vidre i metall en un estoig de vellut. Els períodes d'inactivitat portaven Sherlock Holmes al seu costat més fosc i el feien caure en l'addicció més perillosa: la cocaïna.
7. Violí datat dels volts del 1769. Tocar el violí, en els períodes d'inactivitat i perquè l'ajuda a aclarir la ment, és una altra de les activitats predilectes de Sherlock Holmes, tot i que pot resultar gairebé tan letal com la cocaïna per a les persones que l'envolten. El Museu de Londres exposa un violí que va pertànyer a Jeremy Bentham, un dels rostres més icònics del detectiu. Bentham va ser el protagonista de la versió televisiva dels relats en una sèrie de la BBC.
8. Sherlock Holmes al seu laboratori. Els experiments químics i els mètodes poc ortodoxos d'investigació són una altra de les constants de les aventures de Holmes. En un dels relats, colpeja cadàvers en un dipòsit per examinar els efectes dels cops en un cos sense vida.
9. Pipa del segle XIX. La pipa és un altre dels atributs inseparables de Sherlock Holmes. A més, Conan Doyle va fer del detectiu un expert en les cendres de centenars de tipus de tabac.
10. James Moriarty, de Sidney Paget. El sinistre James Moriarty és l'enemic més perillós de Sherlock Holmes. Controla una immensa xarxa criminal. Però per a Holmes, el més excitant és que el cervell de Moriarty és tan potent com el seu.