Publicitat
Publicitat

Simpatia allà on no arriba la veu

Art Garfunkel ofereix un concert esquitxat de detalls irònics al Festival de Pedralbes

ART GARFUNKEL

JARDINS DE PEDRALBES 14 DE JULIOL

Art Garfunkel considera un regal de Déu haver recuperat la veu després de la paràlisi vocal que va patir el 2010. Va necessitar dos anys per tornar a cantar, i des d’aleshores els seus concerts són una mena de cerimònies d’agraïment. En la cloenda del Festival de Pedralbes, Garfunkel, de 75 anys, va oferir simpatia i bon humor allà on no va arribar una veu massa enfosquida i gastada per enfrontar-se a un repertori especialment exigent per a un cantant. Acompanyat de dos músics excel·lents, el teclista Dave Mackay i el guitarrista Tab Laven, Garfunkel va començar amb The boxer. No s’hi va posar per poc i va fregar la catàstrofe per culpa d’una afinació rebregada. Ell, però, va anunciar amb un somriure el guió de l’actuació: “Faré cançons de Simon & Garfunkel, de Paul Simon... i també meves”. I així va ser en un concert dividit en dos segments de mitja hora separats per un descans de més de vint minuts i esquitxat de comentaris i detalls irònics. Per exemple, en el bis va rematar la interpretació de Bridge over troubled water fent el gest de plorar movent la mà a prop dels ulls. Quina manera d’esmicolar l’encant i de treure ferro a tot plegat.

En la primera part, i superat el tràngol amb l’afinació, va aparèixer el millor Garfunkel possible actualment en la interpretació de Scarborough fair i una A heart in New York que va gestionar amb un fil de veu prou emocionant. En el segon bloc, amb cites a Randy Newman i Jesse Belvin incloses, l’emoció va cedir espai a la simpatia. “Aquesta cançó va ser un èxit en molts països, però no als Estats Units”, va dir sobre Bright eyes, un dels seus grans triomfs després de partir peres amb Simon. De The sound of silence va admetre que li va canviar “la vida” i va recordar que de jove anava a dormir escoltant Goodnight my love, de Jesse Belvin. De tota aquesta part, el moment més inspirat va ser Kathy’s song, que Garfunkel va cantar amb delicadesa i molt ben acompanyat pels dibuixos amb la guitarra de Leven.

Més continguts de