Cultura 19/02/2017

El Sismògraf d’Olot busca més públic per a la dansa

L.s.
2 min
Mulïer,de la Cia. Maduixa, sorprendrà els vianants amb la seva dansa amb xanques.

BarcelonaEl Sismògraf d’Olot té nou anys d’història, però tot just és la tercera edició des que la Generalitat el va elevar a festival de dansa estratègic, amb el seu corresponent pressupost de 342.000 euros, dividit a mitges entre Ajuntament i Generalitat, i en menor mesura altres institucions. Això ha suposat que el festival faci una expansió significativa, tant en el nombre de companyies convidades -el 2017 seran 48 espectacles- com sobretot de públic: l’any passat es van comptabilitzar un 25% més d’espectadors, unes 15.000 persones pels carrers i teatres de la capital de la Garrotxa. Aquest any la cita s’escau el mateix cap de setmana de Sant Jordi, del 20 al 23 d’abril.

Però el secret d’un festival que el sector ja considera imprescindible probablement és el seu plantejament festiu, obert i sense prejudicis, cosa que fa molt planera per al nouvingut l’entrada a la dansa sense renunciar a la qualitat i a noms propis destacats -un dels de l’última edició, la ballarina Lali Ayguadé, va camí de Hollywood com a protagonista del curtmetratge dansístic Timecode-. Aquest any n’hi haurà d’altres, en concret set estrenes absolutes que són coproduccions del festival: Pere Faura, Circ Pànic, Big Bouncers, la unió de les companyies Brodas amb Kukai, Anna Ventura, Artistas Salsichas i Laura Aris & Jos Baker. S’obrirà un nou espai escènic al pati del Museu de la Garrotxa (s’hi veuran Marta Carrasco, Roser López Espinosa i Tomeo Vergés) i hi haurà dansa en escenaris singulars, com en un recorregut en bici o l’itinerari ja clàssic i imprescindible pel Parc Nou.

Pensar en el mercat

A més, el Sismògraf té l’encàrrec de fomentar els pobres circuits d’exhibició catalans. El seu lema és “Experiències en dansa fàcilment reproduïbles a tots els municipis de Catalunya”. Com recorda l’ànima del Sismògraf, la directora Tena Busquets, l’objectiu del festival és nodrir les programacions d’espais escènics de tot tipus. El festival se situa entre els espais que poden ser grans aparadors de companyies internacionals (Mercat de les Flors, Grec, Temporada Alta) i els creadors emergents i experimentals (que van al Sâlmon). I aquí hi ha un ampli camp per córrer, amb una gran diversitat pel que fa a gèneres, estètiques, generacions o formats. En l’any en què s’ha començat a aplicar el Pla d’Impuls a la Dansa, el Sismògraf hi contribueix amb la formació de programadors.

Per allargar la durada del festival, hi haurà set rèpliques (funcions abans i després) i a més l’ona expansiva s’ampliarà amb quatre representacions de Dispositivo LABranza a les Planes, Santa Pau, Besalú i la Vall d’en Bas. A més, com a novetat s’ha creat una secció dedicada a un territori o aspecte concret de la dansa -que seguint el llenguatge volcànic del festival s’ha anomenat Erupció -: el protagonista serà el País Basc amb tres propostes.

stats