Publicitat
Publicitat

Cornelius i Alva Noto apugen el nivell de l'última jornada diürna del festival

Un Sónar de rècord: 98.000 espectadors

L'experiència Sónar continua sorprenent, fins i tot els directors del festival. Fa unes setmanes esperaven uns 80.000 assistents. Fa uns dies les vendes d'entrades i abonaments indicaven que s'arribaria als 90.000. I ahir és va fer oficial que la dinovena edició ha batut tots els rècords amb 98.000 espectadors: 33.500 al Sónar de Dia i 64.500 al de Nit, entre els quals hi ha els 10.000 convidats que van veure New Order dijous. En qualsevol cas, la xifra és superior als 79.500 de l'any passat i representa un canvi de tendència que recupera les xifres del 2002, quan el festival va tenir 91.000 assistents.

Com en el cas del Primavera Sound, la crisi sembla que no afecta la feina ben feta, que efectivament no té fronteres perquè el 60% del públic del Sónar 2012 ha estat internacional, bastant jove i procedent sobretot del Regne Unit i França, però amb un augment significatiu del públic nord-americà, rus i de l'Europa de l'Est.

Tot i les xifres, que fan referència a les entrades venudes, ahir l'última jornada diürna es va viure sense els grans col·lapses de divendres. La gent anava i venia més aviat relaxada, i cal pensar que molts es van estimar més agafar forces per afrontar la nit. Així i tot, a les tres de la tarda ja hi havia uns centenars de persones ballant sota el sol. Es divertien amb els canadencs Keys N Krates. La proposta d'Adam Tune (bateria), David Matisse (teclats) i el DJ Jr. Flo consisteix a fer remescles en temps real. Va ser un bon entreteniment abans de prendre posicions per accedir al Hall per veure l'espectacle del japonès Keigo Oyamada, més conegut com a Cornelius, amb la cantant Salyu. Ella era una de les quatre vocalistes que ocupaven la primera línia de l'escenari. Darrere, Cornelius tocava la guitarra i dirigia des d'un modest segon pla, i en alguna cançó va arribar a desaparèixer d'escena. Té la seva lògica. Les protagonistes del concert van ser les veus, que van enllaçar harmonies i van pujar escales al costat d'un cos musical que anava de la dolçor d'una exòtica bossa nova a la cridòria del pop japonès, tot amb un gust exquisit i amb la solidesa que hi va aportar Yumiko Ohno, el baixista i teclista de Buffalo Daughter.

El 'guitar hero' del fluorescent

També va ser molt sòlida l'actuació de Diamond Version i Atsuhiro Ito, però per altres raons. Carsten Nicolai (Alva Noto) i Olaf Bender (Byetone) van disparar minimal techno com a base per a les intervencions més enllà del soroll d'Ito. El japonès va fer servir els seus fluorescents generadors de so com una mena de guitar hero embogit. La progressió rítmica va conduir cap a un final tan previsible com impactant: un aquelarre de soroll amb fum i llum blanca per posar a prova la resistència sensorial del públic.

Ahir també va ser el dia de la presentació en diferents escenaris del segell nord-americà 100% Silk. La directora, Amanda Beth Brown, va actuar al Village comandant LA Vampire, un soundsystem una mica desmanegat que busca inspiració en els racons més galdosos de la discoteca. Més efectiva es va mostrar Mina Minerva a la Capella dels Àngels, amb el seu house de baixa fidelitat i sobretot amb la seva veu processada i inflamada de reverb .

Més continguts de