Publicitat
Publicitat

SÓNAR 2012

Nina Kraviz no se'n surt com a diva del 'deep house'

El Sónar es rendeix al 'techno' de Mouse on Mars

El formigueig de gent va ser constant durant tota la segona jornada del Sónar de Dia. També ho van ser les cues per accedir a les actuacions de tarda al hall del CCCB, que ahir van començar amb la col·laboració entre el grup noruec Supersilent i el britànic John Paul Jones, el baixista de Led Zeppelin. Van engegar entre la foscor i amb paciència, disparant una ambientació jazzística que va anar progressant amb ritmes trencats. De sobte, el so va girar cap a un to més industrial, com si el pla fos reproduir el desmantellament d'una fàbrica a cops de destral. Una part del públic, qui sap si intimidats o avorrits, va marxar mentre els músics apujaven l'aposta per la destrucció: magnífics.

A fora, amb els canadencs Austra, tot era diferent, lluminós i menys tremendista: pop electrònic més convencional que en disc, però prou efectiu per distreure una gentada cada vegada més nombrosa que després va continuar ballant amb la sessió de Daniel Miller, el llegendari fundador del segell Mute.

La cua per tornar al hall a veure Mouse on Mars va pagar la pena. El grup alemany va regalar una actuació inoblidable, construïda a partir de la infal·lible connexió entre el techno europeu i el de Detroit. Malgrat unes projeccions remotament expressionistes inspirades en la portada de l'àlbum Parastrophics i muntades en bucle que suggerien certa fredor, va ser un directe expansiu i vibrant que va acabar amb el públic ovacionant el magistral estat de forma d'un projecte que també hauria arrasat en el Sónar de Nit. Definitivament, el nou disc ha rejovenit els alemanys.

No van ser tan reeixides les prestacions de Nina Kraviz. La siberiana, més productora i DJ que cantant, va tancar el Sónar de Dia amb un concert al SonarComplex, un espai que no és el més còmode ni té el millor so del festival. L'atractiu deep house del seu primer àlbum, ple de detalls rítmics, no va ser ben defensat en directe. No sempre funciona mostrar-se freda i sofisticada, sobretot quan el so boicoteja la veu i no hi ha prou continuïtat rítmica per acompanyar els balls robòtics de Kraviz.

El talent de Mau Boada

La jornada diürna va tenir força protagonisme local, amb sessions com la de Guillamino amb Diego Armando (Xavier Riembau, del segell Bankrobber). Un dels concerts més destacats va ser el d'Esperit!, el projecte de Mau Boada, a la Capella dels Àngels. Va aplegar menys públic del que hauria tingut si l'haguessin ubicat en un altre escenari, però això no va afectar-lo. Tot sol, i fent-se càrrec (alhora) de la bateria, la guitarra i la programació, Boada va anar aixecant les cançons llançant loops que després manipulava. Va ser un dels pocs tocs experimentals d'una jornada que, al hall , va acabar amb el directe de John Talabot, que va repetir l'efectiu xou que va oferir fa dues setmanes al Primavera Sound, novament amb l'ajut de Pional.

Més continguts de