Sotheby’s crea una unitat de detectius de l’art

LondresA primers d’octubre, el pitjor malson per a una casa de subhastes, i sobretot una de tan prestigiosa com Sotheby’s, es va fer realitat. Una obra que havia venut cinc anys enrere directament sense passar per la sala per un preu de 9,3 milions d’euros - Retrat d’un home desconegut, atribuït a Frans Hals, un dels mestres flamencs del període daurat d’aquesta escola- es demostrava que era falsa. Els dubtes havien sorgit la primavera passada, i Sotheby’s va encarregar la investigació pertinent a l’empresa nord-americana Orion Analytical, especialitzada en l’anàlisi dels materials.

La feina, encapçalada per James Martin, fundador i director de la companyia, va provar sense cap mena de dubte que part dels pigments emprats en el quadre no podien datar de les primeres dècades del segle XVI. Senzillament, aleshores no existien alguns dels elements que s’hi havien detectat. El fals Frans Hals mai no hauria d’haver sigut venut per Sotheby’s, que va actuar d’intermediari entre un marxant d’art i galerista londinenc, Mark Weiss, i el comprador, un prestigiós col·leccionista nord-americà de Seattle, de nom Richard Hedreen.

El comunicat emès per la casa londinenca tan aviat com es va revelar el frau, però, va ser exemplar: “Malauradament, [la investigació] demostra que la peça era, sense dubte, una falsificació. Hem rescindit la venda i hem reemborsat la totalitat dels diners al client. Els nostres clients realitzen transaccions amb nosaltres perquè saben que Sotheby’s complirà les seves promeses si sorgeixen problemes, i hem quedat complaguts de fer-ho en aquest cas”.

Però ara encara han anat més enllà per restituir l’honor perdut a causa del quadre de Hals. Per evitar aquest creixent problema en el món de l’art, Sotheby’s va anunciar dilluns al vespre la compra de la companyia Orion Analytical i la creació d’una unitat especial d’investigació científica, integrada dins del grup empresarial, que serà dirigida pel mateix James Martin. L’objectiu: combatre tota mena de falsificacions artístiques i també en la branca de venda de vins de gran qualitat i d’anyades especials, en què Sotheby’s ocupa un bon segment d’un mercat molt especialitzat.

L’equip de detectius de l’art -o forenses científics, més pròpiament dits- emularà les tasques dels departaments d’investigació amb què compten algunes de les grans institucions museístiques internacionals però que fins ara cap empresa de subhastes no tenia. Amb l’operació, Sotheby’s busca “que tant l’art comercialitzat com el mercat de l’art siguin cada vegada més segurs”, en paraules de Tad Smith, director general de la companyia.

Un personatge de novel·la

James Martin evoca en el món de l’art una mena de Robert Langdon, el personatge creat per Dan Brown a El codi da Vinci i que fins ara ha protagonitzat tres novel·les més. Durant quatre dècades, Martin ha exercit de científic, professor i conservador. Va fundar Orion l’any 2000 per investigar la procedència i autenticitat d’obres d’art, béns culturals i objectes de col·lecció de períodes que abasten més de 4.000 anys: ja sigui artefactes de l’antic Egipte, pintures i escultures, acabats arquitectònics o, també, vins de Bordeus. Ha sigut professor de l’Institut Getty de Conservació, de l’Institut de Conservació de l’Smithsonian de Washington i ha treballat amb l’FBI, per al qual ha investigat alguns dels casos més importants de frau artístic dels últims vint anys.

La certificació del frau del Retrat d’un home desconegut tindrà un gran impacte en el món de l’art durant els pròxims mesos, segons va assegurar a l’agència Bloomberg, dies després de la descoberta, Richard Feigen, comerciant d’art antic de Nova York amb galeria oberta a Manhattan el 1957: “És un dels escàndols més grans que recordo. Farà que molta gent vagi amb molt de compte amb el que els ofereixen i les fonts d’origen”. Molta gent, però, si més no aquells que s’ho poden pagar, potser tenen a casa seva una peça falsa sense saber-ho. Tota precaució és poca davant la sofisticació de les falsificacions actuals.

De fet, el Retrat d’un home desconegut no s’hauria investigat mai si la mateixa font d’on provenia -el marxant esmentat, Mark Weiss- no hagués lliurat per a la venda una altra peça que encara s’estudia si és falsa o no, en aquest cas al Louvre. Segons va publicar el juny passat la revista online The Art Newspaper -publicació de referència global, amb redacció a Londres i Nova York i corresponsals especialitzats a les capitals més importants del món-, les autoritats franceses van identificar com a possible frau una pintura de Venus del segle XVI atribuïda al mestre alemany del Renaixement Lucas Cranach, el Vell, després que fos exhibida en una exposició al sud del país.The Art Newspaper va informar que el quadre havia sigut venut al príncep de Liechtenstein el 2013 per set milions d’euros.

Un escàndol de 200 milions

Però si el Louvre certifica la falsedat del quadre de Cranach es podria desfermar un efecte dòmino. Perquè en llista d’espera per esvair sospites hi ha, també, una obra presumptament de l’italià Orazio Gentileschi (1563-1639), David amb el cap de Goliat, fins fa molt poc exhibida en préstec a la National Gallery de Londres. El quadre va ser comprat el 2014 per un jove col·leccionista nord-americà que resideix al Regne Unit, i la peça s’ha vinculada a un marxant i col·leccionista francès d’origen italià, Giuliano Ruffini, que és la mateixa persona que va vendre a Mark Weiss el fals Retrat d’un home desconegut.

En declaracions aThe Art Newspaper, Ruffini va assegurar a l’octubre que en les últimes dècades havia venut desenes de pintures però que mai va pretendre que cap d’elles fos d’un vell mestre dels segles XVI o XVII. “No sóc un expert -assegurava-, només un col·leccionista privat. Si aquestes pintures s’han atribuït posteriorment a Correggio, Gentileschi o als Bruegels, o a qualsevol altre gran artista, els experts, els distribuïdors i els comissaris en són responsables”.

En cas de confirmar-se alguns dels pitjors auguris que pesen sobre Ruffini, el món de l’art pot trobar-se a les portes d’un gran escàndol. En joc hi pot haver, segons Weiss, l’autenticitat de fins a una vintena de quadres, el valor dels quals pot arribar a superar els 200 milions d’euros. La unitat de detectius forenses de Sotheby’s vol oferir una garantia més als seus clients en cas que tot plegat salti pels aires.