Publicitat
Publicitat

TEATRE

A l'estrena van acudir-hi cares conegudes com Bill Clinton i Robert de Niro

El musical 'Spider-Man' s'enfronta als seus pitjors enemics: els crítics

El musical amb cançons de Bono i The Edge es va estrenar, finalment, dimarts a la nit al teatre Foxwoods de Broadway. Tot i les millores introduïdes, l'espectacle no acaba de convèncer els crítics

La crítica novaiorquesa, que va destrossar el musical d e Spider-Man al febrer, fins i tot abans de l'estrena, tampoc va quedar convençuda amb la versió millorada del musical més car de la història de Broadway, que es va presentar de manera oficial dimarts al teatre Foxwoods de Nova York amb la presència de l'expresident Bill Clinton i moltes cares conegudes del cinema, la música i la moda, com ara Robert de Niro, Liam Neeson, Steve Martin, Matt Damon, Spike Lee, Lou Reed i Helena Christensen.

"Aquest còmic cantat ja no és l'infame i indesxifrable desastre que era al febrer. Ara és simplement avorrit", escriu avui en la seva ressenya sobre l'espectacle el crític Ben Brantley al diari The New York Times, que fa quatre mesos ja va titllar aquesta producció de "no només la més cara que mai hagi arribat a Broadway, sinó que també pot estar entre les pitjors".
"Si conegués a un nen d'uns deu anys que no fos gens precoç, i tingués diversos centenars de dòlars per llançar, consideraria portar-lo a veure aquest nou i millorat
Spider-Man ", manifesta Brantley, que juntament amb altres crítics dels principals diaris novaiorquesos va decidir al febrer publicar la seva opinió sobre el musical com a conseqüència dels constants retards de la seva estrena oficial.
Després d'aquelles fulminants crítiques, els productors del musical van decidir fer un rentat de cara integral a l'obra al març, que va incloure retocs en el seu llibret, l'expulsió de Julie Taymor (aclamada per la seva versió d'
El rei lleó a Broadway) i la introducció de noves cançons en la seva música, composta pels líders de la banda U2, Bono i The Edge.
Aquesta nova versió va ser la que la nit de dimarts, després de sis ajornaments i un any i mig després de la data inicial fixada per a la seva estrena, es va presentar de manera oficial a la meca del teatre novaiorquès.
L'obra ostenta els rècords d'haver costat prop de 70 milions de dòlars (49 milions d'euros), haver realitzat més prèvies que cap altra obra de Broadway (unes 180) i haver estat probablement la més polèmica pels continus accidents soferts pels seus actors.
"Al capdavall, si estàs preocupat perquè algú et caigui al damunt des d'una gran altura, el més probable és que no et quedis adormit", apunta Brantley en referència a les aparatoses caigudes que han patit fins a cinc dels intèrprets de l'obra, que fins i tot van portar a l'hospital durant mesos l'actor i ballarí Christopher Tierney el desembre passat.
Altres crítics, com Terry Teachout, del
Wall Street Journal , són menys durs amb Spider-Man: Turn off the dark : "És el musical mediocre més bonic que mai hagi arribat a Broadway", manifesta Teachout, que al febrer va decidir no trencar l'embargament i no va publicar la ressenya sobre el musical fins que no fos estrenat oficialment. Per a aquest crític "cada cèntim dels 70 milions de dòlars del seu pressupost està visible" i "el seu dinamisme visual és sorprenent, però fora d'una gran actuació, l'espectacle té poc més a oferir".
Per la seva banda Elisabeth Vincentelli, del diari
New York Post, assegura que després de "molts retards i accidents, acomiadaments i retocs en la seva història, l'espectacle està més a prop que mai de fer diana, però això no és dir gaire: l'objectiu fixat és ara més ampli i menys ambiciós".
No obstant això, el crític del Daily News Joe Dziemianowicz posa el pes dels problemes de l'obra sobre les espatlles dels components d'U2: "La nova versió de Spider-Man és més coherent i divertida que abans, i els seus moments més emocionants estan intactes, però continua afectada per unes cançons bastant regulars".

Molt més reeixit que el musical de Bono és la paròdia que Sesame Street ha fet de l'accidentat espectacle. Només cal veure Coco convertit en l'home-aranya perquè s'escapi el somriure.

Més continguts de