Spielberg converteix Tom Hanks en un heroi de la Guerra Freda

Nova YorkLa guerra freda està de moda. Aquesta evidència no surt dels estira-i-arronses entre les delegacions nord-americana i russa a les Nacions Unides d’aquests dies. Encara que també. La constatació es troba més en el cinema i la televisió amb estrenes com Operación U.N.C.L.E. (2015) de Guy Ritchie, i de The americans, una sèrie que mereix més cas dels espectadors del que rep actualment. No és estrany que Spielberg, que ha recorregut als llibres d’història en nombroses ocasions en la seva filmografia, hagi volgut endinsar-se en el món de l’espionatge amb la pel·lícula Bridge of spies, que s’estrena a casa nostra el 30 d’octubre amb el títol El puente de los espías.

“Aquest fet en particular i la història en general ens fascina -va explicar Tom Hanks durant la presentació del film a Nova York-. Ens agrada tant, a l’Steven i a mi, que no parem d’intercanviar-nos missatges sobre documentals que veiem a la televisió i que després tornem a veure plegats”. L’actor no es va poder quedar a la première perquè està rodant la nova pel·lícula de Clint Eastwood, però va tenir temps de comentar davant la premsa la seva nova col·laboració amb Spielberg. “La nostra feina és intentar fer interessant als espectadors tot això que ens fascina, el passat, una cosa que no té res a veure amb els superherois ni amb la mitologia contemporània, sinó amb la història. Es tracta d’agafar un fet real i vestir-lo amb suspens, intriga i drama”, seguia el fil el director.

Guió dels germans Coen

Spielberg demostra un pols d’acer en aquesta reconstrucció d’una era glacial entre els Estats Units i la Unió Soviètica que té un tall molt clàssic però amb un aire renovat. El fet real que serveix de premissa és l’intercanvi d’espies que es va produir el 1962 a l’Alemanya de l’Est. L’ideòleg de la negociació va ser James Donovan, l’advocat d’una companyia d’assegurances amb un passat en l’equip de fiscals del procés de Nuremberg. Donovan es troba primer amb el compromís de defensar el suposat espia rus detingut per la CIA. Els Estats Units li ofereixen un judici just, per penjar-se la medalla de la democràcia, però l’espia és considerat culpable per l’opinió pública i Donovan es troba involutàriament convertit en un traïdor. La història fa un gir quan un pilot de les forces aèries dels Estats Units és capturat pels russos i s’ofereix l’opció de l’intercanvi.

Tots els elements clàssics d’una bona pel·lícula d’espionatge ambientada en la Guerra Freda hi són. Però a El puente de los espías trobem una pinzellada singular en el guió dels germans Coen, que van refer el text de Matt Charman. Les seves mans es noten en petits detalls d’humor que fan la història més humana i també menys feixuga. La pel·lícula esquiva la bala de prendre’s massa seriosament i entre una escriptura ferma i una direcció digna dels millors temps de Spielberg, El puente de los espías aconsegueix una llum pròpia a la pantalla. També hi ajuda un treball de manual de Tom Hanks, que dóna forma a aquest heroi íntegre que tant li agrada a Spielberg. No importen els elements en contra, el protagonista és un ésser just i compromès que no s’atura davant de cap adversitat. I mira que n’hi surten. Hanks sap donar-li forma malgrat ser fidel als seus tics habituals. A aquestes altures un té la sensació que seria capaç d’actuar sense ni haver d’aixecar-se de la cadira.

Si hi ha un moment que Spielberg recorda especialment del rodatge és l’escena al pont Glienicke on va tenir lloc l’intercanvi. “Feia tant de fred com es veu a la pel·lícula -assegura el director-. I, a més a més, el pont té un gran simbolisme perquè és al costat de Wannsee, una localitat on es va estructurar i desenvolupar l’Holocaust. Per a mi aquell lloc era una gran metàfora de com resoldre els problemes del món sense arribar a matar-nos els uns als altres”.