Publicitat
Publicitat

MÚSICA

El grup barceloní actua avui i demà a L'Auditori i dissabte a la sala Apolo

Standstill tanquen gira amb tres espectacles diferents en tres dies

Standstill acomiaden la gira d'Adelante Bonaparte amb tres concerts diferents. A L'Auditori actuen avui amb la Bonaparte Ensemble i demà amb l'espectacle Rooom. Dissabte faran rock a l'Apolo.

Han passat dos anys i mig des que Standstill van començar a rodar en directe el disc Adelante Bonaparte (2010). Gairebé un centenar de concerts després, el grup acomiada la gira amb una nova demostració d'ambició. Avui actuen a L'Auditori de Barcelona amb la Bonaparte Ensemble, que inclou percussió i seccions de vents i corda. Demà repetiran al mateix espai per defensar l'espectacle audiovisual Rooom . I dissabte serà el gran final amb format de banda de rock a la sala Apolo.

"Intentem mostrar el que ha sigut tot aquest projecte", diu Enric Montefusco, el cantant de la banda que completen Piti Elvira, Ricky Falkner, Ricky Lavado i Víctor Valiente. "Durant aquests dos anys i mig hem fet aquests tres formats. Dos d'ells, el concert de rock i l'espectacle Rooom , van néixer des del principi, i estaven pensats com a propostes de directe complementàries -explica Montefusco-. En canvi, la del Bonaparte Emsemble ens la vam trobar una mica, perquè no la teníem pensada, però vam veure que també era complementària i que oferia un altre vessant nostre que podíem aprofitar. Al final ha resultat que teníem tres coses diferents i les hem volgut portar fins al final".

Dels tres concerts, el més imprevisible serà el de l'Apolo, perquè els altres dos, per la seva naturalesa, són "directes molt tancats". Rooom és el disc Adelante Bonaparte íntegre, des de la primera cançó fins a l'última, amb un espectacle audiovisual i escènic molt determinat. També ho és el concert amb la Bonaparte Ensemble, un treball d'arranjaments i d'instrumentació bastant concret. En canvi, en el format rock "poden passar més coses". "És el més dinàmic i obert, i en què revisem més cançons de discos anteriors", diu Montefusco.

L'ambició i la fe

Standstill és un grup especial, sobretot des que van publicar Vivalaguerra (2006). "Després de la gira del disc anterior -Standstill (2004)-, vam tenir una mena de crisi, perquè ho van deixar alguns membres del grup. També va ser una crisi personal: la por de saber si funcionaria, si valia la pena tot l'esforç que havíem fet -recorda Montefusco-. Vivalaguerra va ser un últim intent de tirar endavant amb totes les forces que quedaven i tots els mitjans que se'ns van acudir. Va funcionar i ens va donar les directrius que hem fet servit fins ara, com per exemple l'autoproducció i intentar dur més lluny idees una mica extramusicals".

Els tres concerts d'aquesta setmana tanquen una etapa en què han sumat un públic cada vegada més heterodox, "gent oberta i predisposada" a escoltar tot el que ofereixen Standstill. A partir de diumenge s'obrirà un nou període creatiu. "Ens agradaria treure un nou disc la primavera de l'any vinent, tot i que les nostres previsions no s'han acomplert mai", diu Montefusco. En un grup com Standstill, que viu de la música, qualsevol aturada comporta una dosi d'angoixa. "Una de les feines més difícils és compaginar els processos creatius amb el món real, perquè vivim al dia", reconeix.

De tota manera, Montefusco no és dels que es queda quiet. El mes passat va estrenar un nou projecte amb Raül Fernández Refree, en què reinventen un rèquiem amb la Coral de la Universitat Ramon Llull. El 26 de juny Montefusco compartirà amb Fernando Alfaro una sessió del cicle EnPersona a l'Apolo, i el 17 d'agost farà una lectura acústica de Standstill al Festival Pròxims, a Sant Feliu de Guíxols.

Més continguts de