Xavier Antich: “Steiner és contrari a la parcel·lització del coneixement”
El professor també comparteix la seva concepció de l’educació
BarcelonaPer què li va interessar George Steiner?
Representa un humanisme secular per al qual res del que és humà li és aliè, i és el paradigma d’una nissaga de professors europeus mítics. Ha donat forma a preguntes que una època no pot deixar de fer-se si no vol renunciar a intentar millorar el món. I ha repetit una de les qüestions més doloroses del segle XX: ¿les humanitats ens protegeixen contra la deshumanització? La seva mirada va més enllà del descobriment de la riquesa estètica. Converteix les obres en preguntes sobre la vida, la història i la nostra relació amb el món. Pocs com ell han articulat una reflexió tan profunda i imprescindible sobre la memòria i el trauma, i sobre com les arts hi poden fer front.
Posa èmfasi en la importància d’ensenyar i defensa la tasca dels professors.
És lúcid i apassionat, brillant i estimulant, inquisitiu i contrari a l’especialització parcel·lada del coneixement humanístic. M’ha influït sobretot la seva definició de l’obligació d’un professor: “Cridar l’atenció d’un estudiant cap a allò que, en un principi, sobrepassa el seu enteniment, però que, per la seva altura i fascinació, obliga a perseverar en l’intent”.
També defensa la figura del crític, tot i que reconeix que mai serà un creador. Com ho veu?
Amb una gran complicitat. Les seves paraules es descavalquen de l’autoritat del crític o del professor per incitar i potenciar la intel·ligència de la lectura. Davant la tendència cada vegada més gran a escriure sobre l’escrit, a comentar els comentaris i a interpretar les interpretacions, Steiner torna l’entusiasme per uns plaers que cada dia semblen més rars: la lectura dels clàssics. Però no per una voluntat d’erudició, sinó per una necessitat moral, convençut que en la lectura ens hi va la vida. Estic molt d’acord amb ell quan diu que aprendre a llegir és aprendre a escoltar, i que qui no escolta, no viu.
